6 minutos en Sant Boi

Posted on Updated on

(versión original en catalán, aquí)
Este pasado viernes 9 de septiembre asistí a un acto en Sant Boi con gente de CCOO, UGT, la COS, la IAC y Oriol Junqueras (ERC) y Anna Gabriel (CUP). Un acto donde Podem Catalunya tenía que estar presente para defender nuestra manera de ver la situación que vivimos. El tiempo, como siempre en este tipo de actos, era limitado. Por eso intenté condensar todo aquello que trabajamos y pensamos en estos seis minutos:

Hola! Buenas tardes a todas y a todos!

En primer lugar quiero agradecer a la gente de Podemos de Sant Boi, a la gente de Esquerra de Sant Boi y a la gente de la CUP de Sant Boi por haber organizado este acto.

Estos días los medios han destacado el hecho que este es un acto organizado a nivel local y creo que este dato es interesante, porque nos recuerda que, ante los golpes penetrantes de esta estafa que vivimos, las personas que tenemos claro que otro mundo es posible, sabemos trabajar juntas desde abajo y desde la diversidad. Por eso, muchas gracias, gente de Sant Boi!

Hay otro dato en relación a este acto que creo que hay que poner sobre la mesa: Han pasado 40 años desde aquella Diada histórica que hoy conmemoramos. Y en aquella Diada de 1976 no hubo ninguna mujer en el escenario. Y parece que en este sentido avanzamos muy despacio. Hoy, sólo habla una mujer. No es así como podemos construir la Cataluña que queremos. Tenemos que seguir aprendiendo y lo tenemos que hacer mucho más rápido.

Hoy, en este acto, recordamos en Jordi Carbonell. Un hombre a quién yo no conocí personalmente pero que sé de buena tinta que era un hombre honorable, sabio y honesto. Un hombre que, según me explican, supo combinar, como pocos, el hecho de ser nacionalista, republicano y de izquierdas. Un hombre que hoy, es un referente de la historia y de la memoria compartida de las Diadas.

Haciendo un ejercicio de memoria compartida, una compañera de Podemos, fundadora de la Assemblea de Catalunya que hace 40 años estuvo de pie en esta ciudad, me explicaba que Jordi Carbonell tenía muy claro que las victorias democráticas no se consiguen por “la habilidad de los de arriba” sino por la “pujanza” (esta era la palabra que usaba) pujanza que viene de abajo, con el trabajo y la constancia de las mujeres y hombres de bajo.

Mujeres y hombres de abajo que, mientras hablaban los oradores, las señeras ondeando en hermandad por banderas rojas y banderas republicanas. Me explicaba, con emoción, mi compañera de Podem, como aquellas mujeres de 1976 que no subieron a ningún atril, recorrieron las calles de Sant Boi gritando consignas de libertad y cantando canciones republicanas.

Unas mujeres que compartían con Maria Mercè Marçal los tres dones de haber nacido mujer, de clase baja y nación oprimida, y que eran, como las de hoy, tres veces rebeldes.

Hoy, compartiendo esta rebeldía, hay que decir que ya no es momento de cartas otorgadas: es el momento de seguir abriendo procesos constituyentes, unos procesos constituyentes que no tendrían que ser otra cosa que aquello que Salvador Allende, un 11 de septiembre dijo serenamente bajo una lluvia de bombas: “la historia es nuestra y la hacen los pueblos”.

Pueblos que para ser soberanos tenemos que ejercer cada día y cada minuto, nuestro derecho a decidirlo todo… Sin atajos, con valentía, pero sin depender de algunas hojas de ruta que, a veces, parecen más diseñados para mantener y apuntalar ciertos poderes que no para conseguir el ejercicio de una soberanía real.

No os engaño… para nosotros, la gente de Podemos, la capacidad de ejercer esta soberanía real pasa para reforzar los vínculos y vínculos solidarios, en pie de igualdad con los pueblos y naciones del resto del Estado. Un Estado que, por más que lo nieguen, aquí y allá, una y mil veces, es un Estado plurinacional.

Un Estado Plurinacional hecho por mujeres y hombres de abajo que comparten nuestro mismo anhelo de libertad y soberanía. La gente de Podemos estamos convencidos que estos vínculos son imprescindibles en la construcción de las soberanías que anhela el pueblo de Cataluña…

Un anhelo que también compartimos con otras naciones y pueblos de una Europa a la cual es urgente devolverle el alma. Una Europa donde los pueblos y naciones pierden soberanía de la mano de tratados de comercio que son las nuevas bombas contra la democracia.

Hay que devolver el alma a una Europa que, mientras cierra los brazos, los ojos y las puertas a los refugiados de la guerra, del hambre y la sed, gira la espalda a millones de personas golpeadas por la precariedad.

El 11 de septiembre de 1976 las venas de Chile aún estaban abiertas. Estaban abiertas las venas de una democracia de América Latina que sufrió un golpe de estado fascista inspirado por unas políticas neoliberales que han envenenado el derecho a decidir sobre una sanidad universal, sobre el derecho a decidir una enseñanza pública laica y de calidad y que han hecho imposible ejercer el derecho a la vivienda, el derecho a no sufrir pobreza energética, el derecho a un trabajo digno.

Unas políticas neoliberales que han globalizado la enfermedad y la desigualdad. Unas políticas neoliberales que (y esto hay que decirlo) hoy vemos abrirse paso en las instituciones catalanas con lamentable facilidad y sin la oposición frontal que se merecen.

El 11 de septiembre, en Chile y en Cataluña, nos enseña como de íntimamente ligados van los derechos nacionales, laborales y de ciudadanía.

La 11S, en Chile y en Cataluña, nos enseña como es debido defender los derechos humanos universales desde cada pueblo, desde cada ciudad y desde cada nación.

Este es el reto común que tenemos delante. Por suerte, la gente de Sant Boi ya está trabajando.

Muchas gracias!

6 minuts a Sant Boi

Posted on Updated on

Aquest passat divendres 9 de setembre vaig assistir a un acte a Sant Boi amb gent de CCOO, UGT, la COS, la IAC i Oriol Junqueras (ERC) i Anna Gabriel (CUP). Un acte on Podem Catalunya havia d’estar present per defensar la nostra manera de veure la situació que vivim. El temps, com sempre en aquesta mena d’actes, era limitat. Per això vaig intentar condensar tot allò que treballem i pensem en aquests sis minuts:

sb1

Hola! Bona tarda a totes i a tots!

En primer lloc vull agrair a la gent de Podem de Sant Boi, a la gent d’Esquerra de Sant Boi i a la gent de la CUP de Sant Boi per haver organitzat aquest acte.

Aquests dies els mitjans de comunicació han destacat el fet que aquest és un acte organitzat a nivell local i crec que aquesta dada és interessant, perquè ens recorda que, davant els cops punyents d’aquesta estafa que vivim, les persones que tenim clar que un altre món és possible, sabem treballar plegades des d’abaix i des de la diversitat. Per això, moltes gràcies, gent de Sant Boi!

Hi ha una altra dada en relació a aquest acte que crec que cal posar sobre la taula: Han passat 40 anys des d’aquella Diada històrica que avui commemorem. I en aquella Diada de 1976 no va haver-hi cap dona a l’escenari. I sembla que en aquest sentit avancem molt a poc a poc. Avui, només parla una dona. No és així com podem construir la Catalunya que volem. Hem de seguir aprenent i ho hem de fer molt més ràpid.

Avui, en aquest acte, recordem en Jordi Carbonell. Un home a qui jo no vaig conèixer personalment però que sé de bona font que era un home honorable, savi i honest. Un home que, segons m’expliquen, va saber combinar, com pocs, el fet de ser nacionalista, republicà i d’esquerres. Un home que avui, és un referent de la història i de la memòria compartida de les Diades.

Fent un exercici de memòria compartida, una companya de Podem, fundadora de l’Assemblea de Catalunya que fa 40 anys va estar dempeus en aquesta ciutat, m’explicava que Jordi Carbonell tenia molt clar que les victòries democràtiques no s’aconsegueixen per “l’habilitat dels de dalt” sinó per la “puixança” (aquesta era la paraula que feia servir) puixança que ve d’abaix, amb el treball i la constància de les dones i homes de baix.

Dones i homes de baix que, mentre parlaven els oradors, les senyeres puntejaven sardanes… unes senyeres acompanyades en germanor per banderes rojes i banderes republicanes. M’explicava, amb emoció, la meva companya de Podem, com aquelles dones de 1976 que no van pujar a cap faristol van recórrer els carrers de Sant Boi cridant consignes de llibertat i cantant cançons republicanes.

Unes dones que compartien amb Maria Mercè Marçal els tres dons d’haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i que eren, com les d’avui, tres voltes rebels.

Avui, compartint aquesta rebel·lia, cal dir que ja no és moment de cartes atorgades: és el moment de seguir obrint processos constituents, uns processos constituents que no haurien de ser una altra cosa que allò que Salvador Allende, un 11 de setembre va dir serenament sota una pluja de bombes: “la historia es nuestra y la hacen los pueblos”.

Pobles que per ser sobirans hem d’exercir cada dia i cada minut, el nostre dret a decidir-ho tot… Sense dreceres, amb valentia però sense dependre d’alguns fulls de ruta que, de vegades, semblen més dissenyats per mantenir i apuntalar certs poders que no per aconseguir l’exercici d’una sobirania real.

No us enganyo… per a nosaltres, la gent de Podem, la capacitat d’exercir aquesta sobirania real passa per reforçar els vincles i lligams solidaris, en peu d’igualtat amb els pobles i nacions de la resta de l’Estat. Un Estat que, per més que ho neguin, aquí i allà, una i mil vegades, és un Estat plurinacional.

Un Estat Plurinacional fet per dones i homes d’abaix que comparteixen el nostre mateix anhel de llibertat i sobirania. La gent de Podem estem convençuts que aquests lligams són imprescindibles en la construcció de les sobiranies que anhela el poble de Catalunya…

sb2

Un anhel que també compartim amb altres nacions i pobles d’una Europa a la qual és urgent tornar-li l’ànima. Una Europa on els pobles i nacions perden sobirania de la mà de tractats de comerç que són les noves bombes contra la democràcia.

Cal tornar l’ànima a una Europa que, mentre tanca els braços, els ulls i les portes als refugiats de la guerra, de la fam i la sed, gira l’esquena a milions de persones colpejades per la precarietat.

L’11 de setembre de 1976 las venas de Chile aún estaban abiertas. Estaven obertes les venes d’una democràcia d’Amèrica Llatina que va patir un cop d’Estat feixista inspirat per unes polítiques neoliberals que han enverinat el dret a decidir sobre una sanitat universal, sobre el dret a decidir un ensenyament públic laic i de qualitat i que han fet impossible exercir el dret a l’habitatge, el dret a no patir pobresa energètica el dret a un treball digne.

Unes polítiques neoliberals que han globalitzat la malaltia i la desigualtat. Unes polítiques neoliberals que (i això cal dir-ho) avui veiem obrir-se pas a les institucions catalanes amb lamentable facilitat i sense l’oposició frontal que es mereixen.

sb3

L’11 de setembre, a Xile i a Catalunya, ens ensenya com d’íntimament van lligats els drets nacionals,  laborals i de ciutadania.

L’11S, a Xile i a Catalunya, ens ensenya com cal defensar els drets humans universals des de cada poble, des de cada ciutat i des de cada nació.

Aquest és el repte comú que tenim al davant. Per sort, la gent de Sant Boi ja hi està treballant. Moltes gràcies!

Podem Catalunya: tots els detalls del què està passant ara mateix!

Posted on Updated on

Hola!

Nota preliminar molt important: Com tots sabeu, la setmana passada Podem Catalunya va triar un nou Secretari General (jo mateix) i els nous 34 membres del Consell Ciutadà Català (CCC), l’òrgan de direcció política de Podem Catalunya. Un dels compromisos amb què em vaig presentar a Secretari General va ser que “Podem ha de ser una organització al servei de tothom”. Doncs bé, perquè això es converteixi en una realitat i no sigui un simple slògan electoral és indispensable que tothom conegui tots els detalls del funcionament d’aquesta organització i que tothom tingui tota la informació. Perquè és impossible participar sense informació, parets de vidre. Aquí “la cuina” és oberta a tothom que vulgui fer un cop d’ull… i fins i tot, oberta a qualsevol persona que vulgui posar-se a cuinar. A continuació us ensenyo els ingredients, les cassoles, els fogons… La idea és que tothom tingui accés de primera mà a com es fa una organització, que tothom ho vegi en directe. Fes un cop d’ull i si tens gana de participació: participa! Les parets són de vidre. La porta és oberta!


Albano Dante Fachin · Secretari General

sg@catalunya.podemos.info · Quatre linies sobre mi.

És agost i agost és sinònim de pausa, d’un altre ritme, de mirar les coses amb perspectiva. Però aquest no és un agost qualsevol, ni per mi ni per tota la gent que formem part de Podem. És un agost ple d’expectativa, ple de ganes d’engegar motors, de fer coses i de posar-se en marxa. És agost però tinc moltes ganes d’explicar-vos coses. Comencem:

El passat dimecres 3 d’agost es va celebrar la primera reunió del Consell de Coordinació de Podem Catalunya. Segons l’article 25 del document de Vista Alegre el Consell de Coordinació “és l’equip en el qual es recolza el Secretari/a General per realitzar les seves tasques (…) Estarà composat per entre 10 i 15 persones triades pel Consell Ciutadà Català (CCC) a proposta del Secretari General” (Pots llegir tot el document de Vista Alegre aquí)

Doncs bé: el passat divendres 29 a la tarda vam fer la primera reunió de les 35 persones del CCC triades a les primàries. (Fent click aquí podeu conèixer a totes les integrants escollits) En aquesta reunió vaig proposar 10 persones per integrar el Consell de Coordinació. Les persones que vaig proposar van ser:

Joan Giner, Ruth Moreta, Noe Bail, Laura Haba, Enver Aznar, Alba Garcia, Andreu Escobar, Jesús Sanchez, Jessica Albiach i Marc Bertomeu.

Aquestes 10 persones –que es reuniran setmanalment­- tenen el deure de portar el dia a dia de l’organització i d’executar les decisions preses pel CCC, que es reuneix un cop al mes. El Consell de Coordinació ha d’informar al CCC sobre totes les accions fetes per complir el seu mandat.

El dimecres 3, com us deia, vam fer la primera reunió del Consell de Coordinació. Va ser una reunió molt especial. Després de mesos sense direcció vam poder sentir com la màquina es posava en marxa.

L’objectiu de la reunió era que cada una de les secretaries posés sobre la taula les línies de treball per tal de posar en marxa l’organització. Per això, la primera cosa que calia fer era fer una anàlisi sobre la situació de sortida i posar en comú les línies bàsiques de treball que seguirà cada secretaria al llarg de les properes setmanes.

La reunió va començar amb una exposició sobre els recursos amb els que comptem per tirar endavant aquesta nova etapa de Podem Catalunya. Al llarg d’aquests últims dies, l’Alba Garcia (Secretaria de Coordinació Interna) i jo, ens hem reunit amb la persona que ha estat responsable de finances de Podem Catalunya, Juanjo Cáceres. La idea d’aquestes reunions era tenir un mapa clar sobre els recursos de l’organització, tant financers com humans. Us en faig un resum.

Pel que fa als recursos financers l’organització disposa de 48.000€ mensuals provinents de l’assignació del Grup Parlamentari. D’aquests 48.000€, cada mes se’n gasten uns 24.000€ de la següent manera (xifres aproximades):

· Salaris CCC (11.000€, 4 ½  jornades)

·  Salaris Grup Parlamentari (8.000€, 3 ½ jornadas)

·  Seu Podem Catalunya (3000€)

Això vol dir que dels 48.000€ mensuals en queden lliures uns 26.000€ al mes.

A banda d’això hi ha:

· 84.500€ a un compte corrent.

· 7.500€ de crowdfunding que cal utilitzar per la seu

·  Uns 24.000€ que han de ser traspassats des del CCM de Barcelona al CCC.

Això és un resum (molt resum i en números rodons) de la situació financera de l’organització. Però només és el principi. Des de la Secretaria General he encarregat al responsable de finances un informe exhaustiu sobre tots els moviments i tota l’activitat econòmica feta fins al dia d’avui. A partir d’aquest informe farem una auditoria. El resultat d’aquesta auditoria es farà públic perquè tothom a Podem Catalunya conegui fins l’últim detall de tots i cada un dels números de l’organització.

L’auditoria recollirà també els recursos humans, és a dir, un informe exhaustiu sobre totes les persones que fins avui han treballat per a l’organització, les seves funcions, els treballs realitzats i el cost econòmic. A l’igual que l’auditoria econòmica, aquesta auditoria estarà a disposició de tota  l’organització. Tot això, com a molt tard, a mitjans de setembre.

Un cop vaig haver explicat això, les persones responsables de secretaries i àrees van exposar la seva anàlisi i els seus plans. A continuació us faig un mini-resum (informal i personal) del que es va dir. Va començar Joan Giner:

Joan Giner · Secretaria Política

politica@catalunya.podemos.info · Coneix en Joan Giner fent click aquí.

A la seva intervenció ens va explicar els plans per a la Secretaria Política i els reptes que té per davant. Per una banda cal bastir un pla per relacionar-se amb altres organitzacions. El fet que durant molts mesos no hi hagués cap mena de direcció política fa que sigui molt necessari refer la interlocució amb la resta d’actors polítics del nostre país. Unes relacions que tenen per davant reptes tant importants com, per exemple, el de la confluència.

A banda d’això, en Joan va apuntar com a urgent la necessitat de crear un equip de seguiment i desenvolupament de posicionament polític que sigui capaç de donar resposta a tots els debats que es presenten al dia a dia de la política catalana. Un dels reptes d’aquest equip és crear, en coordinació amb la Secretaria d’Organització, els canals necessaris perque aquest desenvolupament es faci de baix a dalt i on tota l’organització tingui el màxim protagonisme.

Després d’en Joan van intervenir la Ruth Moreta i l’Andreu Escobar:

Ruth Moreta · Secretaria d’Organització  

organitzacio@catalunya.podemos.info · Coneix la Ruth fent click aquí.

Andreu Escobar · Secretaria d’Organització

Coneix l’Andreu fent click aquí.

Tal i com es va explicar al llarg de la campanya, l’objectiu prioritari és la reconstrucció de l’organització de baix a dalt. En aquest sentit la posada en marxa de la campanya #ActivaTuCírculo facilitarà l’elaboració d’un mapeig profund de l’organització. Un mapeig que la Secretaria d’Organització vol completar amb un programa sistemàtic de visites que s’iniciran  al mes de setembre “a tots els racons dels territori”. L’objectiu no és “només anar a xerrar amb la gent” sinó sistematitzar l’anàlisi de la situació per poder donar una resposta global i conjunta com a organització. Una tasca que es farà en coordinació amb totes les secretaries però especialment amb la Secretaria de Municipalisme. “La idea –va explicar la Ruth- no és només anar a detectar problemes sinó a connectar totes les coses bones que hi ha als cercles, totes les habilitats, les idees i les ganes que han mantingut viva aquesta organització al llarg dels últims mesos”.

Després d’aquesta intervenció li va tocar el torn a la Laura Haba:

Laura Haba· Secretaria de Municipalisme

municipalisme@catalunya.podemos.info · Coneix la Laura fent click aquí.

En el cas del municipalisme la Laura ens va comentar que en certa manera aquesta tasca parteix de zero ja que fins ara no hi havia hagut una secretaria específica. Per aquest començament de zero la Laura proposa que aquesta secretaria es construeixi a partir de la feina d’autoorganització que s’ha fet fins ara des de diversos espais de participació dels regidors. Segons la Laura cal posar l’accent en la necessitat de desenvolupar la seva tasca en estreta coordinació amb dues secretaries concretes: la Secretaria d’Organització i la de Formació. La Laura també ens va explicar que la seva línia de treball té com a objectiu, entre d’altres, esclarir i ordenar la situació dels membres de Podem que tenen responsabilitats institucionals a nivell local i analitzar les diverses casuístiques que es donen arreu del territori.

Entre les accions immediates, la Laura preveu una reunió de regidors al setembre i un contacte amb els diversos responsables de l’àmbit municipal d’arreu de l’Estat per tal de poder recollir experiències d’èxit que s’han donat a altres territoris així com permetre el treball coordinat amb el municipalisme d’arreu.

Després de la Laura va intervenir la Noe Bail:

Noe Bail · Secretaria de Feminismes

feminismes@catalunya.podemos.info · Coneix la Noe fent click aquí.

La Noe va posar de manifest el repte que tenim al davant. “Si en altres àmbits comencem de zero, en feminisme comencem de -10”. Segons ens va explicar la Noe “la situació pel que fa al feminisme necessita una actuació immediata” i ens va parlar d’assetjaments, de moltes dones que abandonen l’organització per actituts masclistes en una organització que moltes vegades no cuida les persones i on hi ha molt tipus de discriminacions. Poques hores després saltava aquesta trista notícia:  “Cuatro miembros de un círculo de Podemos acusados de acoso y agresión sexual a varias compañeras de dicho círculo”. La Noe ens va explicar que això, lamentablement, no és un excepció sinó que se n’han detectat diversos casos i que, per tant, és urgent actuar i donar resposta com a organització. I és que hem de ser “contundents” contra el masclisme a Podem. Fer pedagogia, prevenir i actuar.

Molt resumidament, la Noe proposa un enfocament transversal i interseccional que ha d’actuar coordinadament al llarg de tota l’organització. L’organització ha de ser feminista i tenir un discurs feminista. S’ha d’actuar transversalment i de forma coordinada en àmbits com la comunicació, l’organització, la política, el municipalisme, l’acció institucional i la Comissió de Garanties Democràtiques. A banda d’això, la Noe va posar sobre la taula la necessitat d’impulsar una xarxa territorial de referents en igualtat i/o feminismes (amb la Secretaria d’Organització i Municipalisme), fer un debat sobre un model econòmic i cultural perquè sigui clarament feminista (amb la Secretaria Política), incidir i treballlar amb comunicació (ja s’està preparant un fanzine feminista!) i ens va avançar la intenció de crear, conjuntament amb la Secretaria de Formació, l’ “Escola Permanent de Feminismes”.

A continuació va intervenir l’Enver Aznar:

Enver Aznar · Secretaria de Formació

formacio@catalunya.podemos.info · Coneix l’Enver fent click aquí.

“Partim d’un punt on no es pot dir que no s’hagi fet res però el que s’ha fet s’ha fet sense un pla general, de manera descoordinada i amb molta manca de recursos”. L’Enver ens ha explicat que ja està en marxa la fase de diagnòstic, de contactar amb totes aquelles iniciatives que ja han funcionat i fer-les partícips d’un pla més ordenat i coordinat. També va posar sobre la taula la necessitat de reactivar d’alguna manera allò que es va conèixer com a Banc de Talent perquè “a la nostra organització hi ha molta gent vàlida amb molt que aportar… aquí no es tracta d’anar a donar lliçons sinó que l’objectiu és facilitar les condicions perquè tot el coneixement que tenim a l’organització es socialitzi, es comparteixi i reverteixi en benefici de tots”. De la mateixa manera va remarcar la necessitat de treballar coordinadament amb la Secretaria de Feminismes, la de Municipalisme i la Secretaria Política. “Cal enfortir els debats polítics que no hem pogut fer al llarg dels últims mesos i per això la formació és imprescindible per fer possible una participació política de veritat, on la gent tingui l’última paraula. Ens cal una formació basada en l’empoderament ciutadà que permeti que tota la gent pugui tenir els mateixos debats que la direcció política”.

Abans d’acabar l’Enver va fer una reflexió que em va semblar molt interessant:

“La formació és fonamental per a una organització que necessitarà relleus”…

I no puc estar més d’acord. Un dels trets distintius d’aquesta organització és que les responsabilitats són compartides i que aquí no hem vingut a fer de l’acció política una professió i que, per tant, és imprescindible que sempre hi hagi gent preparada per assumir responsabilitats constantment… Avui hi ha un secretari general però és sa que en un temps n’hi hagi un altre. Avui hi ha uns diputats, uns regidors, uns coordinadors, uns responsables d’àrees, de secretaries, hi ha gent fent tasques tècniques… un munt de gent que està treballant des d’una responsabilitat per donar cos a aquest projecte… però seria un error molt greu (que han comès gairebé tots els partits que ens han precedit) que d’aquí uns anys veiem les mateixes cares que es mouen d’un lloc a l’altre, que “sempre hi són” i que acaben formant part d’un “cos funcionarial” del partit. Cal posar tots els  mecanismes en marxa perquè això no passi. Tenim reglaments i codis ètics per evitar-ho… però com diu l’Enver, la millor manera d’evitar aquest error és que com a organització treballem per formar-nos tots, per aprendre, per compartir informació al llarg de tota l’organització per tal que sempre hi hagi gent preparada no només per substituir els que fan un pas enrere quan toqui sinó fer-ho encara millor que els que hi havia abans. Aquesta és la clau per anar millorant com a organització. I acabo amb una reflexió que sempre m’ha fascinat del meu admirat Rodolfo Walsh que té a veure amb tot això:

“Nuestras clases dominantes han procurado siempre  que los trabajadores no tengan historia, no tengan doctrina, no tengan héroes y mártires. Cada lucha debe empezar de nuevo, separada de las luchas anteriores: la experiencia colectiva se pierde, las lecciones se olvidan.  La historia parece así como propiedad privada cuyos dueños son los dueños de todas las otras cosas.”

La formació i l’aprenentatge col·lectiu és la millor manera de recuperar la nostra història col·lectiva, material indispensable per canviar la nostra societat.

Després li va tocar el torn a en Marc Bertomeu:

Marc Bertomeu · Relacions institucionals

sg@barcelona.podemos.info · Coneix en Marc fent click aquí.

La tasca de coordinació institucional és indispensable per donar coherència a un projecte polític com el nostre que té representació als diferents nivells institucionals. Per això en Marc va posar sobre la taula la necessitat de treballar coordinadament amb la Secretaria Estatal de Relacions Institucionals per poder encarar reptes com la coordinació d’espais tan diversos en els que Podem participa com CSQP, En Comú Podem i la coordinació a nivell Congrés-Parlament-Ajuntaments.

Aquesta àrea de treball, va explicar en Marc, ha d’estar en constant coordinació, sobretot, amb la Secretaria de Municipalisme i la Secretaria Política per tal donar coherència als diferents debats polítics que tenim per davant com a organització, sobretot tenint en compte que en molts dels espais on som presents interactuem amb altres actors.

Després va arribar el torn de la Jessica Albiach:

Jessica Albiach · Membre del Consell de Coordinació

Coneix la Jessica fent click aquí.

La Jéssica va fer una reflexió general sobre els diversos temes posats sobre la taula i va destacar la necessitat d’establir una agenda de partit, tant interna, calendaritzant trobades territorials, com externa, amb reunions amb altres actors polítics, socials i mediàtics.

La Jéssica també va proposar extendre l’experiència del Parlament Obert a la resta d’institucions on som presents, proposant el Senat Obert,  el Congrés Obert i l’Ajuntament Obert.

També va coincidir en la necessitat d’estar present a tots els territoris, d’unir esforços a l’organització i crear les condicions per treballar tots plegats en la mateixa direcció.

A continuació va intervenir en Jesús Sanchez:

Jesús Sanchez  · Àrea de Comunicació

comunicacio@catalunya.podemos.info · Coneix en Jesús fent click aquí.

En Jesús portarà una àrea tan important com la de la comunicació. Resumint molt: coordinació amb la gent que ja està fent comunicació al Parlament, coordinació amb la gent que fins ara ha estat a xarxes per tal d’establir criteris comunicatius clars tant interna com externament. A curt termini fer que el web sigui un espai viu de cara a fora (generació de continguts, recursos, etc) així com de cara a dintre (Intranet, Telegrams, etc).

En Jesús va posar sobre la taula la necessitat de treballar per fer visibles totes les accions que fem com a organització a tots els nivells de representació institucional i recolzar a nivell comunicatiu el treball municipal, per la qual cosa caldrà treballar coordinadament amb la Secretaria de Municipalisme.

Per últim: una proposta que a mi, com antic editor del cafèambllet, em sembla terriblement atractiva: la posada en marxa d’una publicació en paper per repartir per a tot Catalunya! En breu més detalls!

Un cop en Jesús va fer la seva exposició li va tocar el torn a l’Alba Garcia:

Alba Garcia · Secretaria de Coordinació Interna

coordinacion@catalunya.podemos.info · Coneix l’Alba fent click aquí.

Finalment  l’Alba va intervenir després d’escoltar tothom. De fet a ella li tocarà coordinar-ho tot per fer possible que totes aquestes accions es portin a terme amb coherència, que es potenciïn les unes a les altres i que no es generin compartiments estancs, per la qual cosa és imprescindible que la informació flueixi al llarg de tota l’organització. Per fer-ho, l’Alba està treballant en la calendarització de totes les àrees per tal d’establir plans de treball assolibles amb fites temporals clares.


Mentre tot això passava, jo anava prenent notes, que són les notes que he fet servir per explicar-vos tot això que us estic explicant… I sobretot, per aprendre, per tenir una visió general, per sentir la música emocionant d’un munt de gent treballant per fer possible un objectiu comú. Emocionant.

L’únic que vaig dir va ser que perquè tot això es faci realitat és imprescindible (imprescindible, imprescindible, imprescindible) que tota aquesta feina es faci en constant contacte amb tota l’organització: totes i cada una de les persones que integren el CCC, les regidores, cada cercle, cada conseller i consellera, cada persona inscrita… No n’hi ha prou amb tenir bones idees… No serveix que un grupet es tanqui en una habitació a pensar coses xules… No podem perdre de vista que el lloc que ocupem no l’ocupem per ser els més espavilats sinó per fer possible que tota la intel·ligència que hi ha a l’organització es pugui manifestar. No hem de ser el grup dels millors. Hem de ser un grup que treballi el millor possible perquè totes les persones que hi ha a l’organització puguin desenvolupar tot el seu potencial de participació política! Si no perdem de vista això, l’èxit està assegurat.

A pels Plans de Treball!

Aquest és el punt de partida amb el que treballem al Consell de Coordinació. A partir d’ara i al llarg del mes d’agost cada una de les secretaries i àrees elaboraran un Pla de Treball. Un cop estigui enllestit aquest Pla de Treball, a mitjans del mes de setembre es farà una presentació detallada davant el CCC i dels membres de Podem Catalunya i de totes aquelles persones i organitzacions que tinguin interès en participar i treballar en el seu desenvolupament.

Sobre això, dues coses molt i molt importants a tenir en compte:

1)      Aquests Plans de Treball tindran com a punt de partida el document polític i organitzatiu que va ser refrendat a les últimes eleccions internes.

2)      Dit això, totes les persones responsables de portar a bon port aquests plans tenen totalment clar que és imprescindible la participació de totes les persones de l’organització per portar-los a bon port. Per això, durant el període d’elaboració dels Plans de Treball, les persones  responsables fan una crida a tothom que vulgui fer les seves aportacions. La idea és que tothom pugui fer propostes, comentaris, pugui advertir de necessitats urgents… en definitiva, que tothom pugui participar activament en aquest procés de posada en marxa.

NOTA: Després de mesos de paràlisi és imprescindible posar-se en marxa quant abans millor i per això, la necessitat d’enllestir els Plans de Treball el més aviat possible. Ara bé: aquests  Plans de Treball no són plans tancats i estaran sempre oberts a aportacions, sempre dinàmics i sempre preparats per afegir i recollir tota la intel.ligència col·lectiva que hi ha a tots els racons de la nostra organització i de la societat en general.

Per tot això, convidem amb moltes ganes a tothom a participar i aportar a les àrees que cadascú consideri. A falta de canals oficials i més definits, com a mesura d’urgència, al costat del nom de cada membre del Consell de Coordinació hi trobareu un email de contacte. Us convido a que els escriviu i els feu arribar tot allò que considereu que pot ser útil en aquesta fase de construcció! Quan vaig proposar això els va semblar molt i molt bé però em van dir que avisés que: 1) Tots i totes treballaran al llarg del mes d’agost però en un moment o un altre s’agafaran uns dies de descans. Per tant, no us impacienteu si no responen de seguida! 2) Totes i cada una de les àrees de treball porten implícites un munt de feina, sobretot (insisteixo) tenint en compte que hi ha tasques que han estat paralitzades durant mesos. Per això, un altre cop, no us impacienteu si triguen a contestar o contesten amb un simple “OK, Gràcies”… El que si m’han assegurat tots i totes és que totes les aportacions que arribin seran llegides amb la màxima atenció!

Reflexió final

Estem en un moment apasionant d’aquesta organització i tots i totes tenim el repte de convertir tota aquesta passió i ganes de posar-nos en marxa en accions de canvi real. Per fer-ho és imprescindible tenir clar quin és el punt de partida de totes les persones que formen l’organització. Per una banda tenim aquelles persones que estan contentes perquè la seva opció a les eleccions internes ha guanyat. Per una altra banda tenim aquelles que, independentment de qui hagi guanyat les eleccions internes, estan il·lusionades amb el fet que ara per fi deixem enrere un període complicat i difícil. Tenim també aquelles persones que, després dels resultats de les primàries, alberguen preocupacions i dubtes sobre la capacitat de l’opció guanyadora de portar a terme millores a l’organització. Persones que puguin tenir dubtes sobre la capacitat d’aquest Secretari General que us escriu per fer avançar aquesta organització. Per últim tenim un munt de gent que veu aquest projecte amb simpatia però que encara no ha fet el pas per participar-ne activament. Doncs bé: a totes aquestes persones els demano dues coses: 1) Que ens ajudin a fer realitat tots els plans de treball, que ens ajudin a millorar-los i a aprofundir-los 2) Que siguin crítics, que estiguin vigilant,  que ens fiscalitzin i que ens ajudin a fer realitat aquell ideal tan bonic com complex de fer realitat:

“Y vemos que los que mandan mandando deben irse lejos para que haya otra vez razón y verdad en nuestro suelo. Y vemos que hay que cambiar y que manden los que mandan obedeciendo, y vemos que esa palabra que viene de lejos para nombrar la razón de gobierno, de `democracia’, es buena para los más y para los menos.”

O com deia la companya Tere Rodríguez:

“Queremos una dirección que mande obedeciendo, que camine preguntando, que porte la voz de la gente”.

Estic segur que entre totes podem aconseguir-ho!

Una abraçada,

Albano

 

PD: Ajuda’ns a fer arribar aquest missatge a tota la gent de Podem… i a tota la gent que no sigui de Podem però que treballi per una societat millor. Volem ser una eina útil per a tothom!

Primàries a Podem Catalunya: “PARTICIPACIÓ” · Fets i no paraules

Posted on

A Podem Catalunya estem en plena campanya electoral. És temps de promeses. Normal. Tothom parla de “transparència”, de “participació” i de fer les coses “des d’abaix”. Però una cosa són les promeses i una altra són els fets. Com a candidat per ser Secretari General, us deixo algunes reflexions sobre el tema.

 

Promeses de “participació” vs. “participació”: Les lliçons del Parlament Obert

Totes les candidatures parlen de “participació”. La candidatura que encapçalo fa molts mesos que la practica. Caiga quien caiga. Fem memòria:

A l’agost de 2015, quan faltaven poques setmanes per les eleccions del 27S unes quantes persones vam detectar que teníem un problema sense resoldre: el CCA feia mesos que no funcionava com a tal, els canals de participació a l’organització eren inexistents i els responsables d’organització havien abandonat tot contacte amb el cercles territorials i sectorials. Això era un problema per a tothom però també era un problema per a les persones que havíem estat escollides a les primàries de Podem per presentar-nos a les eleccions del 27S: corríem el risc de ser diputats gràcies a la feina de tota una organització i després perdre el contacte amb els companys i les companyes que ens havien posat allà. Per això, i davant la inacció organitzativa que es vivia en aquells moments, tres dels candidats de Podem al 27S (Àngels M. Castells, Joan Giner i jo mateix) vam decidir que calia actuar. Si el CCA era incapaç d’articular eines de participació calia crear-les des d’abaix. Per això, en una de les poques reunions del CCA a les que vaig poder assistir vaig proposar crear una eina que portava per nom Parlament Obert. La idea era crear una eina que permetés que els diputats puguéssim treballar en permanent contacte amb els cercles territorials i sectorials. La proposta va ser vista amb recel per part d’una gran part del CCA i fins i tot es va suggerir que es tractava d’un intent de “crear una estructura paral·lela” (Nota: per crear una “estructura paral·lela” primer cal que hi hagi una “estructura”. Donada la paràlisi que vivia Podem Catalunya en aquella època, crear una estructura paral·lela era impossible). “Ja ho farem després de les eleccions” em van dir quan vaig fer la proposta… Però vam creure que la “participació” de la que ara tothom en parla no podia esperar. I vam començar a construïr el Parlament Obert. Des d’abaix. Entre totes:

PO1
La posada en marxa del Parlament Obert. Davant la inacció, organització des d’abaix. Aquesta és la manera de construir organització que defensem a Ho Podem Tot.
PO2
L’aportació més gran del Parlament Obert? Ha estat una eina per a tothom i no per una part de l’organització. Aquesta és la manera de construir que defensem a Ho Podem Tot: fer coses per a totes les persones que vulguin treballar per un món millor. Vinguin d’on vinguin.

Des de llavors centenars de persones van poder participar de manera directa i activa. Durant mesos aquesta ha estat gairebé l’única eina de participació activa disponible per poder treballar, debatre i comunicar-se. Amb totes les limitacions que suposa el fet de no tenir cap recolzament orgànic, el Parlament Obert ha funcionat. I ha funcionat no perquè uns “dirigents” hagin tingut una gran idea. Ha funcionat perquè tothom es va implicar “des de baix”. Per acabar: el Parlament Obert ha estat una eina per a tothom i no l’eina d’alguns. Fins i tot aquells que van intentar aturar-la després l’han pogut fer servir. Aquest és el compromís més gran amb una organització: treballar per tots i cada un dels que l’integren i no per una part. Això ara ho promet tothom. Nosaltres fa molts mesos que ho fem.

 

Promeses de “participació” vs. “participació”: una candidatura construïda des de baix

Al març de 2016, després de mesos de paràlisi centenars de persones de tots els territoris van demanar que es celebressin eleccions internes a Catalunya quant abans millor. La idea era posar el partit en marxa el més aviat possible i poder començar a treballar, debatre i decidir. Però la convocatòria d’eleccions no va arribar i un grup de gent vam pensar: “Encara que no estiguin les eleccions convocades el debat no pot esperar” i vam presentar el projecte Ho Podem Tot. La idea era iniciar un procés participatiu, trobar-nos més enllà dels grups de Telegram i buscar plegats maneres de construïr entre tots i totes un projecte potent per Podem Catalunya. En aquesta ocasió també se’ns va dir: “ara no toca”. Nosaltres creiem que el debat, la participació i l’intercanvi d’idees no és només un exercici que cal fer en campanya electoral i per això vam dir: “I tant que toca, sempre toca debatre, sempre toca trobar-se, sempre toca pensar juntes”… De la mateixa manera que el 15M vam sortir al carrer per dir que “democràcia” no és només votar cada quatre anys, “participació” no és votar una llista cada cert temps. Ens vam posar en marxa i al llarg de quatre mesos hem fet el procés participatiu més important celebrat a Podem Catalunya a l’últim any. Més de 12 trobades, amb la participació de més de 400 persones que han permès construïr un projecte polític i organitzatiu amb les aportacions de tots i totes. Així es va construïr la candidatura que encapçalo: des de baix, de manera oberta i amb participació. Aixío es va construir Ho Podem Tot, des d’abaix, amb la gent:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les nostres propostes no són producte d’uns pocs cervells privilegiats que es tanquen en una habitació per copiar una sèrie de propostes màgiques. Les nostres propostes són fruït del treball col·lectiu de totes les persones que van voler participar. Avui tothom promet participació. Nosaltres l’hem demostrat.

 

Promeses de “participació” vs. “participació”: La llista de tots i totes

Conec centenars de persones que són imprescindibles per Podem Catalunya. Formem part d’una organització on hi ha molta gent amb grans coses per aportar. Ara, però, hem de triar 35 persones que formin part del Consell Ciutadà. Jo, al llarg dels últims quatre mesos he treballat amb una sèrie de persones que han demostrat la seva capacitat per obrir el debat, per organitzar coses arreu del territori i que als seus cercles ha treballat de valent per construir organització… Però en la confecció de la nostra llista volíem anar un pas més enllà i per això la meitat de la nostra llista ha estat escollida mitjançant un caucus territorial. La idea és la següent: una llista pot estar feta en un despatx o la pot fer la gent. Entenem que una llista no pot ser una llista d’amics i coneguts sinó que ha de ser el reflex d’una organització. Per això a la llista d’Ho Podem Tot trobareu gent que està allà perquè ha rebut el suport dels seus companys, de la gent amb la qual treballa cada dia. Més de 400 persones han participat triant les persones que volen que els representin al Consell Ciutadà. Fruit d’aquest procés em presento a Secretari General amb una llista que no és “la meva llista” sinó la llista de més de 400 perones. Avui, em presento a Secretari General encapçalant l’única llista que ha estat triada en un procés de participació obert i democràtic. No prometem “participació”. L’excercim.

Fets i no paraules.

Una abraçada a tothom,

Albano


PD: En una estona, escriuré sobre “transparència”, un altre hit de campanya on també podem dir: “Fets i no paraules”.

PD2: Aquest és el link per poder votar a les primàries de Podem Catalunya: https://participa.podemos.info

PD3: Aquest escrit forma part d’una sèrie. Aquí podeu llegir la introducció  i aquí la Carta 1 · El Consell de Cent: una proposta revolucionària per Podem Catalunya

PD4: Si teniu Facebook, aquí podeu veure un vídeo on explico algunes coses interessants!

PD5: “Queremos dar herramientas a las bases para fiscalizar constantemente a la dirección de Podem”

PD5: Si us ha agradat el text, compartiu-lo!🙂

Carta 1 · El Consell de Cent: una proposta revolucionària per Podem Catalunya

Posted on Updated on

Fa uns dies vaig publicar la introducció a  les 5 cartes que escriuré a la gent de Podem que el proper 22, 23 i 24 votaran per decidir el futur de Podem Catalunya. Després de la introducció, aquí us deixo la CARTA 1:

CARTA 1 · El Consell de Cent: una proposta revolucionària per Podem

Podem parlar molt de política però si no parlem d’organització tota la política es converteix en pura xerrameca. I el pitjor de tot: que quan no hi ha organització les decisions les acaben prenent quatre en un despatx. Com evitem caure en aquest error? Nosaltres proposem una cosa que es diu “Consell de Cent”, una revolució i una garantia.

A Podem estem en plena campanya electoral i com a totes les campanyes, és temps de promeses. Normal. Algú es presentaria a dirigir un partit proposaria “més opacitat en les decisions”? Algú gosaria dir “proposem menys participació”? No. Aquests dies a Podem tothom parla de transparència, de participació, d’apoderament. Però una cosa són les promeses i una altra són els fets. Davant d’això, com a candidat per ser SG de Podem Catalunya, vull compartir una proposta. Revolucionària.

 

Per què no se li havia acudit a ningú?

No sé com no se li ha acudit a ningú abans. Manca d’imaginació o por a que la gent decideixi i tingui l’última paraula?

Com sabeu aquest partit està regit per uns estatuts (Vista Alegre) que estableixen clarament quines són les regles del joc. Vista Alegre estableix tota una sèrie de controls i capacitats per a què la gent pugui mantenir el control de l’organització. Però a Ho Podem Tot creiem que cal anar més enllà. I la nostra proposta té nom de carrer: Consell de Cent. Aquest espai podrà fer coses mai vistes fins ara a Podem Catalunya. Amb vosaltres, la proposta política del Consell de Cent. A partir d’aquests compromisos elaborarem, entre tots i totes, el reglament. 

El Consell de Cent serà un espai on tota la gent dels territoris podrà exercir una participació real (sí, real)  sobre la seva organització. Aquest tindrà 100 “cadires” on tothom estarà representat. A diferència del CCA, aquestes “cadires” no estaran lligades a “noms”. Els enviats a aquest espai seran triats directament des del territori. Des de cada territori podran enviar a cada reunió el representant que en cada moment creguin oportú. D’aquesta manera assegurem que cap membre del Consell de Cent podrà actuar “autonòmament” de qui l’envia. Evitem allò de “un cop que tinc la cadira ja m’heu vist prou”.

Això també és una manera de fer democràcia! Però molt important: es podrà autoconvocar quan ho consideri oportú. No caldrà “permís” del CCA, ni del SG ni de ningú. Si la meitat +1 dels integrants ho acorden, el Consell de Cent quedarà convocat automàticament.

Davant d’aquest òrgan jo com SG i la candidatura d’Ho Podem Tot ens comprometem políticament a reconèixer aquests drets al Consell de Cent:

a) El Consell de Cent podrà reclamar la compareixença de tots els Secretaris, inclòs el Secretari General, que estaran obligats a comparèixer si la meitat + 1 del Consell de Cent ho demana.

b) El Consell de Cent podrà reclamar la compareixença de qualsevol alliberat del partit, que estarà obligat a comparèixer si la meitat + 1 del Consell de Cent ho demana.

c) El Consell de Cent podrà incloure punts a l’ordre del dia de les sessions del CCA si la meitat + 1 del Consell ho demana.

Les atribucions del Secretari General recullen que és ell i només ell qui pot revocar un secretari o secretària del seu càrrec. Des de la nostra candidatura entenem que aquesta atribució ha de ser compartida ja que les secretaries són un càrrec massa important per a que totes i cada una de les persones membres de l’organització pugin decidir. Per això, jo com candidat a Secretari General i la llista amb què em presento ens comprometem políticament a reconèixer també aquests drets al Consell de Cent:

d) El Consell de Cent podrà revocar qualsevol dels membres de les diferents secretaries si 2/3 del Consell de Cent de Cent ho acorda.

e) El Consell de Cent podrà revocar qualsevol alliberat si 2/3 del Consell de Cent ho acorda.

A banda d’això, els estatuts de Podem recullen que l’atribució de convocar eleccions correspon única i exclusivament al Secretari General. L’única condició que posen els estatuts és la de que hagi passat un any des de l’anterior elecció. Per això, com a candidat a Secretari General em comprometo políticament a acatar que:

f) El Consell de Cent podrà demanar, un cop complert el primer any de mandat, una nova convocatòria d’eleccions de Secretari General i CCA si 2/3 del Consell de Cent així ho acorda. En aquest cas el Secretari General haurà de dimitir i convocar eleccions abans de 30 dies naturals a partir de la presa de la decisió.

Això es pot fer. Només cal la voluntat política de que tota la gent tingui l’última paraula en totes les decisions importants. Cal avançar en aquest sentit i garantim que així serà. Com? Tenim dues garanties:

  • És temps de propostes i compromisos. A Ho Podem Tot no prometem participació. Fa mesos que l’estem construïnt. No prometem transparència. Fa mesos que la practiquem. Som de paraula, però sobretot, som de fets.
  • És temps de propostes i compromisos. A Ho Podem Tot construïm les eines per a que aquestes coses que es prometen es facin realitat.

Mentre altres ho prometen tot per al futur, nosaltres fa temps que ho estem fent present cada dia.

Una abraçada a tots i totes, 

Albano

PD: A la carta de demà, més detalls🙂

PD 2: Per últim, un altre cop, us demano que si creieu que aquestes cartes i aquestes idees i aquestes ganes de canviar les coses, són útils, si us plau, ajudeu-me a fer difusió. Les eleccions de Podem Catalunya seran el 22, 23 i 24. I sabeu què passa? Que molta gent marxarà de vacances, o s’oblidarà, o creurà que tant és participar o no participar… i això em preocupa molt perquè, com deia abans, quan les persones ens desentenem dels processos de construcció, aquests processos fallen. Per això, si podeu enviar aquesta carta (i les quatre següents) als vostres amics, companys de feina i a tota la gent que vol que les coses canviïn, estarem fent un pas més cap a una altra manera de fer. Compartiu aquest text a Facebook, a Twitter i envieu-lo per mail. Això també és una manera de fer democràcia!

5 cartes a la gent de Podem Catalunya… i una introducció.

Posted on Updated on

Hola gent!

Aquesta és la introducció a les 5 cartes que escriuré a la gent de Podem Catalunya. Cada dia en publicaré una explicant amb moltes coses que fa temps que vull explicar. Espero que us ho passeu bé llegint però sobretot, tres coses:

  • Que transmeti ganes de participar en les primàries de Podem Catalunya i que voteu els propers 22, 23 i 24 de juliol.
  • Que aquestes cartes us ajudin a prendre aquesta decisió tan important amb el màxim d’elements de judici.
  • Que si us sembla útil, l’envieu a tot arreu on pugueu. Que voli!

Dit això, resulta que em presento a Secretari General de Podem Catalunya. A Aragón tenen a Pablo Echenique, a Andalucía tenen a Teresa Rodríguez i ara aquí, a Catalunya, hem de triar. Aquesta decisió tan important per Podem Catalunya no la prendrà un petit comitè de savis ni una reduïda assemblea. Aquesta decisió la prendran totes i cada una de les més de 20.000 persones inscrites a Podem Catalunya… i jo em vull comunicar amb tota aquesta gent per explicar-los perquè vull ser Secretari General.

 

Un món nou als nostres cors

Al llarg dels últims 10 anys, com a director de la revista cafèambllet, he utilitzat l’escriptura com a manera de compartir informació, dades i reflexions sobre el món en què vivim. He escrit sobre com funciona el nostre sistema sanitari (del qual depèn la vida de milions de persones), he escrit per explicar els complexos mecanismes que han fet servir alguns per espoliar aquest sistema, he escrit per destapar coses com el TTIP, l’evasió fiscal a escala industrial o la relació dels mitjans de comunicació amb la banca.

He escrit tot això perquè tenia la necessitat, vital,  que tothom conegués les coses que ens volen amagar. He escrit perquè estic convençut que la millor manera d’acabar amb la corrupció, l’engany i l’estafa és destapant els seus mecanismes. La corrupció, l’engany i l’estafa són com un vampir: quan els exposes a la llum moren. A això he dedicat els últims 10 anys de la meva vida, perquè crec que amb suficient informació, les coses es poden canviar. Són aquestes mateixes ganes de canviar el món en el que vivim el que em porta a presentar-me a ser Secretari General de Podem i a escriure aquestes 5 cartes.

Hi ha molta gent, del meu entorn fins i tot, que em diu que això que estava fent abans (la revista cafèambllet) és la millor manera d’aconseguir canviar coses i que dins d’un partit polític hi ha poca cosa a fer. Potser si. O potser no.

És veritat que a les últimes dècades “els partits” han estat més part del problema que part de la solució. Però un dia sorgeix això que avui coneixem com Podemos i molts vam creure que era una oportunitat per seguir treballant per una societat més justa.

 

És veritat: Podem és un partit polític i els partits polítics són un perill

Passa moltes vegades que els partits es converteixen en llocs tancats on uns pocs decideixen per tots. Passa moltes vegades que els partits polítics es converteixen en espais plens de disputes de poder que no tenen res a veure amb el que li passa a les persones. Passa moltes vegades que els partits polítics es converteixen en llocs on “col·locar-se” i passa moltes vegades que els partits polítics es converteixen en un “negoci” d’uns pocs. Fins i tot partits que han nascut moguts per ideals molt elevats han acabat enfangats fins nivell inimaginables. I cal ser molt clars: Podem, com qualsevol altre partit, també pot acabar malament.

Aquest perill existeix però igualment em presento per ser Secretari General. I ho faig perquè crec que si fem les coses bé, podem aconseguir que aquest “partit polític” sigui una eina per millorar la nostra vida. Si fem les coses bé podem aconseguir que aquesta organització sigui una eina útil per a totes les persones que lluiten per una sanitat pública sense corrupció, que lluiten per un ensenyament de qualitat, unes pensions dignes, per una societat lliure de masclisme… Una eina no al servei d’uns militants concrets sinó al servei de tota la societat.

És veritat: res assegura que ho puguem fer. Res assegura que no acabem com qualsevol altre partit… però crec que ho hem d’intentar i per això em presento. Les persones que integrem la candidatura Ho Podem Tot ho volem intentar. Com?

Bé: em fa la impressió que una de les maneres  que un partit sigui una eina per millorar la societat i no un pou de porqueria és assegurar-se que tota la gent participi. Si en la construcció d’un partit només s’impliquen uns pocs, la cosa, segur, segur, segur, acabarà malament… Però si aconseguim que en el procés de construcció d’un partit s’impliqui el màxim de gent possible, es poden fer coses meravelloses.

Producte d’aquestes reflexions que estic compartint amb vosaltres, tres missatges:

1.- Us demano que recordeu aquella frase que diu que “si no fem política, ens la fan”. No serveix de res votar i esperar “a veure què fan”. Cal participar. És la millor manera que en el futur no haguem de dir: “Veus, aquests són iguals”. Si deixem les decisions en mans d’uns pocs, sense dubte serem iguals. Però si hem après la lliçó amarga que ens han donat els “partits”, no ens podem permetre tornar a quedar-nos a casa sense prendre decisions.

2.- Al llarg dels propers 5 dies explicaré què podem fer per a què aquest partit que es diu Podem Catalunya no sigui més del mateix. Us explicaré com més de 300 persones hem pensat maneres per a què Podem Catalunya sigui una cosa útil per a tothom i hem construït una candidatura que es diu “Ho Podem Tot”. Us explicaré com  podem fer per  a què aquest partit que es diu Podem sigui un mal de cap terrible per als que governen d’esquenes a la gent. Per a què mai més en aquest país el saqueig, l’opacitat i la corrupció surtin gratis. Us explicaré, bàsicament, quin pla tenim per construir un partit d’aquells que (els votis o no) et faci pensar que encara hi ha una oportunitat de millorar les coses.

3.- Per últim, us demano que si creieu que aquestes cartes i aquestes idees i aquestes ganes de canviar les coses, són útils, si us plau, ajudeu-me a fer difusió. Les eleccions de Podem Catalunya seran el 22, 23 i 24. I sabeu què passa? Que molta gent marxarà de vacances, o s’oblidarà, o creurà que tant és participar o no participar… i això em preocupa molt perquè, com deia abans, quan les persones ens desentenem dels processos de construcció, aquests processos fallen. Per això, si podeu enviar aquest escrit (i les properes 5 cartes) als vostres amics, companys de feina i a tota la gent que vol que les coses canviïn, estarem fent un pas més cap a una altra manera de fer. Compartiu aquest text a Facebook, a Twitter i envieu-lo per mail. Això també és una manera de fer democràcia!

Espero haver sabut transmetre això que volia transmetre, espero que us així estat útil (o com a mínim interessant). Demà la primera de les 5 cartes.

Una abraçada,

Albano

 

PD: Si llegint això teniu la necessitat imperiosa de compartir alguna reflexió em podeu enviar un missatge (WhatsApp o Telegram) al meu telèfon: 686 99 11 37. Potser no puc contestar tothom, però em comprometo llegir tothom… Segur que m’arriben coses interessants per escriure la propera carta!🙂

El 15M en primera persona (del plural)

Posted on Updated on

photo_2016-05-15_12-02-32

 

“Nuestras clases dominantes han procurado siempre que los trabajadores no tengan historia, no tengan doctrina, no tengan héroes y mártires. Cada lucha debe empezar de nuevo, separada de las luchas anteriores: la experiencia colectiva se pierde, las lecciones se olvidan. La historia parece así como propiedad privada cuyos dueños son los dueños de todas las otras cosas.” · Rodolfo Walsh

 

Lunes 16 de mayo de 2011. Después de haber participado en la convocatoria del 15M en Barcelona, desde Madrid llegaban las primeras imágenes de represión. Esa noche en la Plaça Catalunya se debatía qué hacer. En aquella época en la revista cafèambllet habíamos encontrado una rotativa que imprimía muy bien de precio y en aquella improvisada asamblea propusimos imprimir unos cuantos ejemplares  intentando explicar que era el 15M. Poca cosa: cuatro páginas, en blanco y negro, con un manifiesto, dos artículos y unos cuantos datos que justificaban nuestra indignación.

Después de un rato de debate, casi a medianoche, entre los 40 que estábamos en aquel momento, se tomó la decisión. Haríamos 20.000 ejemplares y los repartiríamos al día siguiente. Volvimos a casa, maquetamos durante toda la noche y enviamos a imprimir. A las 11 de la mañana del miércoles los ejemplares estarían impresos y se empezarían a repartir a la gente que pasase por la plaza. Indicamos a la rotativa que los ejemplares debían enviarse a la Plaça Catalunya. A las 12 del mediodía recibo una llamada del transportista:

–  Ya estoy en Plaça Catalunya… En qué número hay que dejar los ejemplares? –preguntó el conductor del camión que llevaba dos palets llenos de papel…

Yo aquella mañana tenía que hacer unos recados fuera de Barcelona pero la noche antes habíamos quedado en que “ya habrá alguien aquí para recibir los ejemplares”…

– En ningún número –contesté… Déjelos allí en el medio

– ¿En el medio de la plaza?

– Si… allí habrá alguien que los recoja! –le dije y le recordé que ya estaban pagados…

Al cabo de 10 minutos volvía a llamar el transportista:

– Oye, aquí nadie sabe nada de esto… ¿Que hago?

Llamé a los tres o cuatro teléfonos que me había apuntado la noche anterior. Unos no contestaban y los dueños de los otros o estaban trabajando o en clase.

Cogí el primer tren hacia Barcelona contrariado: “Que poca organización estos del 15M, que poca seriedad”… Cuando llegué allí, el transportista estaba aparcado al principio del Portal del Ángel con dos palets llenos de ejemplares…

“Que poca organización estos del 15M, que poca seriedad” pensaba mientras iba del Portal del Ángel hacia el centro de la plaza a buscar ayuda para descargar el camión… Cuando llegué allí había unas 30 personas montando las primeras carpas… y ni rastro de los que estaban la noche anterior… “que poca seriedad estos del 15M”…

Y allí estaba yo, en medio de Plaça Catalunya, con 20.000 ejemplares esperando a ser descargados y yo buscando algún tipo de “responsable” del 15M, alguien a quien dirigirme… “Que poca organización estos del 15M… aquí no hay ningún responsable”… Y de repente, mientras les explicaba a esos 30 desconocidos la historia de esos 20.000 ejemplares, mientras entre todos descargábamos el camión, mientras empezábamos a repartir las revistas entre los primeros curiosos que se acercaban a ver qué era eso del 15M, sentí lo que para mi fue el 15M:

el despertar de la consciencia del “nosotros”, del trabajo en común. La consciencia de dejar de buscar “organizadores” y “responsables” y convertirnos todos en organizadores y responsables de nuestro futuro colectivo. En primera persona del plural.

A eso de las 14:30 una señora de unos 60 años se acercó curiosa a coger una revista.

– ¿Qué es esto del 15M? –preguntó a una de las chicas que llevaba un rato repartiendo

– No lo sabemos muy bien, señora… lo estamos haciendo ahora… ¿Se apunta?

Nunca olvidaré esos días en que nos reecontramos.