Reportatge, Sanitat

Llistes d’espera: patiment per a molts, enorme negoci per a uns pocs

La privatització de la sanitat catalana està en marxa. I s’accelera. Les llistes d’espera juguen un paper fonamental a l’hora d’enfortir el sector privat en detriment del públic en un procés que té diversos camins però un mateix motor: el patiment dels pacients.

“Les llistes d’espera són el motor de la privatització sanitària” explica Josep Cabayol, periodista i impulsor de Pagar per Viure, un documental de SICOM i la productora How sobre el funcionament de les llistes d’espera, l’impacte que tenen i els diversos escàndols de corrupció descoberts al seu voltant. Segons Cabayol “s’està fent servir el dolor com a mecanisme per empènyer les persones cap a una sanitat on l’únic criteri és la rendibilitat i el més greu és que això s’està fent des del Govern de la Generalitat”.

Un fet que no amaga el mateix conseller de sanitat, Boi Ruiz, que en una entrevista a TV3 va recomanar  als ciutadans de Catalunya “fer-se d’una mútua”.

Les llistes d’espera obren la porta a un negoci multimilionari per a les asseguradores privades, la majoria en mans de corporacions financeres. Una oportunitat de negoci que es fa evident amb l’augment d’anuncis de sanitat privada que es poden veure als mitjans de comunicació, inclosos els públics.  L’esplendor d’aquest negoci està íntimament lligat a les decisions que es prenen des del Govern a l’àmbit de la sanitat pública. A continuació, un repàs als mecanismes que el fan possible.

Els camins del negoci de la privatització

1) Els diners dels hospitals públics per a les multinacionals

El primer pas d’aquesta modalitat privatitzadora és retallar els diners que reben els hospitals públics. Un exemple: l’any 2010 l’Hospital de Bellvitge va rebre 322M€ per realitzar la seva activitat. L’any 2012, un 10,5% menys, 288M€. Així, els hospitals públics es veuen obligats a reduir llits disponibles i a tancar quiròfans, amb la qual cosa les llistes d’espera creixen. Però mentre el Govern redueix els diners que destina als hospitals públics, augmenta els que atorga a la sanitat privada. L’any 2010 el CatSalut va donar contractes a l’empresa d’hospitals privats IDC (CAPIO) per valor de 71M€. Al 2012 aquesta xifra havia augmentat fins als 129M€. És a dir, que els diners que abans anaven als hospitals públics, ara van als privats. 

El següent pas del pla és enviar els malalts que els hospitals públics no poden atendre per manca de pressupost a operar-se als centres privats pagats amb diners públics, amb la incomoditat i l’encariment que tot això suposa.

2) Hospitals públics on passen primer els que paguen

Un altre camí de la privatització és fer operacions privades a les instal·lacions dels hospitals públics. Com hem vist, els hospitals públics reben cada cop menys diners. Això vol dir que molts quiròfans públics queden sense ús. Davant d’això, els directius de diversos hospitals públics han decidit aprofitar aquests quiròfans tancats per les retallades i operar pacients que paguen (i que passen per davant de llista d’espera, tot i que l’edifici, el quiròfan i els equips són públics!).  L’argument és que “amb els diners que es guanyen fent aquesta activitat privada poden fer sostenible l’atenció pública”.   Aquest argument presenta dos problemes fonamentals: d’una banda, obre les portes a les dobles llistes d’espera a hospitals públics, amb el component d’injustícia que això representa. D’altra banda, i més important, els ingressos extra que s’aconsegueixen amb l’activitat privada van a parar a consorcis que, tot i ser públics, són profundament opacs. Això fa que sigui gairebé impossible saber si els diners serveixen per finançar el sector públic. Un exemple és el dels hospitals de Blanes i Calella. L’actual gerent d’aquests hospitals públics, Núria Constans, està implicada en la desaparició de 2,4M€ en mans de diversos gestors i polítics de la zona (veure plana següent). Ara el seu equip defensa l’activitat privada en aquests dos hospitals “per beneficiar els pacients”.

3) Mútues: un gran negoci en mans de la banca

Les llistes d’espera fan que cada vegada més gent opti per pagar una assegurança privada, una solució que a la llarga pot portar problemes. Darrere les promeses d’atenció i dels baixos preus s’amaga una gran quantitat de ‘lletra petita’, tal i com adverteix el Col·legi de Metges. Una lletra petita que fa recordar les ‘clàusules terra’ o de ‘valors preferents’ del sector bancari. Un fet normal si tenim en compte que darrere les principals mútues trobem a diverses entitats financeres, com La Caixa o la fallida CAM. Un altre aspecte preocupant en relació amb les mútues és que aquestes ‘trien’ els malalts. Una persona d’edat avançada o amb una malaltia prèvia ho té molt difícil per ser acceptat per una mútua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s