Mes: Desembre 2015

Ens veiem obligats a publicar aquest PDF (Part 1)

Posted on

port_pdf

Us volem parlar del Cas Traiber… Potser alguna cosa us ha arribat, però de ben segur en aquest document descobrireu coses que no sabíeu…

Fa uns dies saltava l’alarma al voltant de les pròtesis caducades que s’havien implantat a diversos hospitals catalans. Amb l’aixecament del secret de sumari en relació a aquesta investigació del Jutjat d’Instrucció Nº3 de Reus, durant un parell de dies el tema va estar als mitjans de comunicació.

La majoria de les informacions donaven en alguns dels metges implicats, el noms dels centres hospitalaris citats a l’auto i l’alarma sanitària que va desencadenar aquest cas. Sense dubte aquesta és una informació rellevant. Lamentablement però l’atenció mediàtica ha passat de puntetes -en la majoria dels casos­- en relació a les profundes responsabilitats polítiques que es poden observar fent una detinguda lectura del document que fem públic.

Davant les gravíssimes informacions que conté aquest document el passat 17 de desembre hem registrat una petició de compareixença del Conseller Boi Ruiz. Després 3 mesos, seguim sense tenir Govern i per tant els diputats no podem fer una tasca de fiscalització democràtica adequada.

Donada la gravetat del tema i la poca atenció que està rebent per part de la majoria dels mitjans de comunicació i dels responsables polítics d’aquest escàndol, ens veiem obligats fer públic aquest document judicial per tal que la ciutadania pugui veure, de primera mà, l’abast d’aquest escàndol sense precedents.

 

Àngels M. Castells (Diputada al Parlament de Catalunya)

Albano Dante Fachin (Diputat al Parlament de Catalunya)

 


 

DESCARREGA EL PDF COMENTAT FENT CLICK AQUÍ


 

 NOTA

El contingut d’aquest document ens oblioguen a considerar que només caben dues possibilitats:

1) Que aquesta enorme trama es desenvolupés sense que el Conseller Boi Ruiz sabés res de res.

 2) Que el Conseller si tenia coneixement del que estava passant.

Sigui quina sigui l’opció correcta, està clar que el Conseller en funcions Boi Ruiz no és mereix seguir ni un moment més estar al davant del Departament de Salut i ha afrontar les responsabilitats que li pertoquin.


 

Aquest cas s’ha destapat gràcies a que unes quantes persones van decidir aixecar la veu i trencar el silenci que fa possible aquesta mena de coses. Per això, si després de llegir aquesta informació ho creieu convenient, podeu difondre aquest document com considereu oportú. La difusió i el coneixement col·lectiu és la millor eina davant aquells que es mouen i es lucren gràcies a la opacitat, la foscor i el silenci.

La Klau: 20D, nous escenaris polítics

Posted on Updated on

Debat sobre els resultats electorals del 20D tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, amb especial incidència en la situació d’ingovernabilitat en ambdós territoris i el compromís amb el referèndum de les forces catalanes al Congrés.

Entrevistat: Marcelo Expósito, diputat d’En Comú Podem al Congrés.

Taula de debat: Ester Capella, portaveu al Senat d’ERC; Oscar Simón, CUP-Crida Constituent; Aina Vidal, En Comú Podem.

Una mica de ‘fisking’ a la caverna mediàtica catalana

Posted on

Diuen que no cal alimentar els trolls que pul·lulen a Internet. Cal deixar-los escopir fins que es cansin. Intento seguir aquest consell però aquesta vegada no me’n puc estar. L’ex-diputat d’ERC, Joan Puig, ens dedica un preciós (encara que mal documentat) article, que ha fet furor entre els lectors de directe.cat, el seu “mitjà de comunicació”. Com deia no em puc estar de comentar el tema a risc d’alimentar el troll i per fer-ho he triat la tècnica coneguda com ‘fisking’ que no és una altra cosa que fer comentaris sobre el text d’un altre. La veritat és que si teniu feina o coses importants a fer, no cal que llegiu. Ho he escrit, bàsicament, com a divertiment. En blau, lo meu!   

Directe.cat (15 de desembre de 2015)

Del Cafè amb Llet a la poltrona: Albano Dante i Marta Sibina

Una mostra clara de com utilitzar la suposada “revolució” en benefici propi, de com utilitzar una revista per crear un fals activisme per aconseguir uns objectius molt particulars.

Albano Dante i Marta Sibina van començar, lloablement, investigant i denunciant les febleses del sistema sanitari, primer a nivell local, i després de la sanitat catalana.

En què quedem? “Fals activisme” o “lloables”? El senyor Puig s’hauria d’aclarir. Jo només recordaré el què hem fet: hem denunciat un ‘peix gros’ que ningú es va atrevir a tocar en anys, hem destapat una xarxa que va fer desaparèixer 2,4M€ de dos hospitals públics, hem descobert com la Sindicatura de Comptes va amagar l’Informe Crespo -també amb l’ajut d’ERC- entre moltes altres coses. No sabem si això és “lloable” o “fals activisme”. Però estem segurs que calia fer-ho.

(NOTA: No confondre La Directa amb directe.cat. Abaix ho explico)

De cop, es van trobar a l’ull de l’huracà quan un dels seus vídeos va ser denunciat per afectar l’honor de Josep Maria Via.

En periodisme hi ha una cosa que es diu context. Per tal d’informar als lectors estaria bé explicar que el senyor Josep Maria Via és assessor d’Artur Mas. També estaria bé explicar que Via era secretari del Govern de Jordi Pujol i que la seva empresa, Gesaworld,  vivia dels contractes públics del Govern de Jordi Pujol.  També estaria bé explicar les estretes relacions entre el senyor Via, Josep Prat i Carles Manté, detinguts i avui imputats per vuit delictes greus. Cal explicar tot això però imagino que és massa demanar per a Joan Puig.]

Tot i acabar sent absolts, van convertir-se en una espècie de ‘periodistes màrtir’ que els va conduir a ser fitxats com a cares visibles dels moviments dels 15M i finalment a les llistes de Podem i les diferents amalgames que té al Principat com Catalunya Si Que Es Pot i, ara, EnComú. Els dos ja estan ‘col·locats’ en política

(Al titular parla de “poltrones”. Ara parla de “col·locats”. En aquest cas crec que una mica de context tampoc anirà malament. El senyor Puig que ens tira en cara “les poltrones” i que estem “col·locats” ha estat regidor per ERC a Blanes l’any 1995 i re escollit al 99, al 2003 i al 2007. President del Consell Comarcal de La Selva, vicepresident de la Diputació de Girona. Entre 2004 i 2008, ho va compaginar amb un escó al Congrés dels Diputats. 13 anys)

i, a més, sembla que han oblidat els seus orígens i el ‘per què’ del seu present a la política: la seva revista Cafeambllet.cat ja fa 5 mesos que està absolutament parada.

(Ara parlem de lo de la revista tancada).

Del Cafè amb Llet a la poltrona

(Y dale con la poltrona!)

Albano Dante i Marta Sibina, parella reconeguda, van començar una revista a escala local a la província de Girona. Cap dels dos és periodista

(És veritat. Ni la Marta ni jo hem fet la carrera de periodisme. Simplement hem cregut que calia explicar allò que molt no explicaven. Per exemple això, això, això, això, això o això, per exemple. Hem preguntat, hem estudiat i hem intentat apropar a la gent informació que els poderosos volien amagar. No som periodistes però hem explicat allò que no volien que s’expliqués. Ho hem fet amb dades, documentant cada pas i amb rigor. Jo no sé si això es diu periodisme o no. Només sé que s’havia de fer.) 

 

però van començar a escriure sobre la realitat de la sanitat catalana durant la crisi: un sector amb moltes mancances i que necessita, amb urgència, unes eines que només proporciona un estat per a assolir el nivell de qualitat i exigència que es mereixen els catalans.

(Les “mancances” a les que es refereix Puig és una corrupció i un saqueig perpetrat al llarg de 30 anys amb la connivència de CiU i PSC utilitzant les competències transferides a la Generalitat. Parlem-ne)

A poc a poc, el seu pes en l’opinió pública catalana va anar creixent fins al punt d’esclatar amb força arran de la publicació d’un vídeo a YouTube sobre la sanitat del país que va tenir molta repercussió. Poc després van ser condemnats i van penjar un altre vídeo (tot i que només parlava la Marta) explicant els fets. Finalment van ser absolts.

D’un VERKAMI milionari al tancament de la revista que els ha portat a la gloria

(Potser sóc jo que tinc la pell molt fina, però intueixo que el que vol dir Joan Puig que primer recollim diners per fer una revista i després no la fem. En primer lloc, el “Verkami milionari” són aquest i aquest i pujen 65.279€. El seu objectiu era finançar 8 edicions del cafèambllet. Les 8 edicions s’han fet i tots els participants al Verkami han rebut informació molt detallada sobre com es van invertir els diners que ens van confiar. Molt, i molt i molt detallada).

Tot aquest enrenou va fer que Marta Sibina i Albano Dante s’erigissin com la imatge del periodista combatiu i que no s’autocensura davant dels poders fàctics. Ràpidament es van acostar als moviments sorgits del 15M, a procés constituent de la monja Forcades i, finalment, van anar a parar a PODEMOS i als seguicis d’Ada Colau.

🙂

Albano-Dante i Marta Sibina, un a Barcelona i una altre a Madrid

Un d’ells, Albano Dante, ja té sou públic i actualment és diputat al Parlament de Catalunya a la llista de Catalunya Sí Que Es Pot.

(Vaja! Un diputat cobrant un sou públic! Hasta aquí podíamos llegar! Només com a apunt, aquest diputat que sóc (que porta 3 mesos al càrrec) ha signat un codi ètic en el qual em comprometo a cobrar un sou màxim de 3 salaris mínims. A veure si un dia tinc temps i miro quin codi ètic salarial va signar Joan Puig al llarg dels seus 13 anys cobrant sous públics com regidor, com a president del Consell Comarcal, com a vicepresident de la Diputació de Girona i com a diputat al Congrés).

Cal recordar que no és periodista tot i que apareix en molts mitjans com a tal i que, a més, no va acabar l’única carrera que va iniciar: filologia anglesa.

(Y dale amb que no sóc periodista! No sóc periodista de formació i mai ho he amagat. Per sort a Catalunya no és obligatori tenir la carrera de periodisme per exercir com a tal. De fet Joan Puig tampoc és periodista i això no impedeix que rebi centenars de milers d’euros públics en subvencions per fer tasques periodístiques. Si, això ho vaig descobrir jo solet, al 2011 sense ser periodista i sense haver acabat la carrera de Filologia Anglesa! Tan preocupat com està el senyor Puig pels diners públics, esperem que un dia ens expliqui com va passar de cobrar un sou públic durant 13 anys de carrera política a cobrar centenars de milers d’euros públics gràcies a una xarxa per captar subvencions. Una pluja de diners públics que no ha cessat des del 2008 a les empreses i associacions relacionades amb directe.cat (Tirabol, CatMèdica, Col·lectiu de Reflexió Nacionalista)… I tot això sense ser periodista! Tot un mèrit!)

Curiosament, al juny del 2015 va ser elegit com a cap de llista de PODEM a Barcelona. Des del moment que es confirmà la seva presència a la llista de Catalunya Sí Que Es Pot, la revista que el va catapultar cap a la política ha deixat de tenir publicacions. L’última entrega va ser el juliol del 2015. Ja són, per tant, 5 mesos de silenci.

(¿?)

Tancament del Cafè amb Llet sense cap explicació, subscriptors que han pagat i la revista no surt

(Suposo que el senyor Puig no ha tingut temps de trucar-nos, ni de preguntar als centenars de subscriptors de la  revista sobre el tema. Deu ser que utilitza algun altre mètode periodístic. Diu Puig que hem tancat “sense cap explicació”. Quan jo vaig desvincular-me de la publicació vaig enviar aquesta carta a tots els nostres mecenes i subscriptors. Quan es van suspendre les edicions, vam enviar aquesta nota a tots els nostres mecenes i subscriptors. Des de que el cafèambllet ha interromput les seves publicacions no només hem donat totes les explicacions sinó que hem deixat de cobrar per les subscripcions. En casos en que s’havien pagat subscripcions anuals, hem retornat els diners. Mireu. Està tot documentat aquí. Qui sembla no estar gaire documentat és el senyor Puig)

Qui se n’havia de fer càrrec, la seva parella Marta Sibina, tampoc ha tingut temps ja que ara, finalment, està a les llistes de EnComú, com a número dos, i, per tant, té assegurada la plaça. Cal destacar que, inicialment, el seu salt a la política va ser a Procés Constituent. Però la desinflada del moviment (perquè les seves files van haver d’escollir entre la CUP o PODEMOS) va fer que ella acabés decidint, com la seva parella, seguir els passos de Colau i abandonar les tesis desacomplexadament independentistes.

(Sobre això de l’independentisme “desacomplexat, la Marta Sibina ha fet aquest vídeo)

 

Per acabar, algunes persones després de llegir aquesta peça ens van contactar esparverats  que La Directa hagués publicat un text de tan mala qualitat i tan poc documentat. Els he hagut de treure de la seva confusió: La Directa és un dels mitjans més reconeguts, més seriosos i més rigorosos que existeixen a Catalunya. Aquest text és de directe.cat. La Directa és un orgull pel periodisme en català. Directe.cat no és més que la inevitable caverna mediàtica subvencionada que tot país normal té.

 

NOTES FINALS:

cafèambllet, les subvencions i la publicitat

El cafèambllet no ha tancat. Espereu-nos.

PD: Em comprometo a no fer-vos perdre més temps amb aquestes batalles amb trolls. Si el senyor Joan Puig vol continuar aquest intercanvi només ho faré presencialment, en públic, donant la cara… I aportant documentació. Si no s’atreveix, no li contestaré res i tots plegats estalviarem temps! 🙂

 

 

 

 

La Klau: Emergència social, dret a l’habitatge, pobresa energètica.

Posted on Updated on

Debat sobre drets socials fonamentals i lluita contra la pobresa a Catalunya, a pocs dies de les eleccions generals del 20 de desembre. Parlem de dret a l’habitatge, pobresa energètica i altres drets públics després de cinc anys de polítiques d’austeritat de la dreta catalana i espanyola. Amb representants de la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC.

Taula de debat: Irene Escorihuela, directora Observatori DESC; Carlos Macías, portaveu de la PAH; Xavi Pallarés, Aliança contra la Pobresa Energètica (APE); Albert Sales, sociòleg i politòleg.

Marató TV3: Quan la televisió pública li renta la cara a la sanitat privada (Sanitas)

Posted on Updated on

sanitas

Marató de TV3. La societat catalana tornarà aquest diumenge a mostrar el seu compromís, la seva solidaritat i la seva consciència sobre la importància de la salut. Milers de persones a tot Catalunya es mobilitzaran i demostraran l’altruisme que caracteritza aquest poble.

Però TV3 no estarà a l’alçada i farà d’altaveu de la propaganda d’una mútua privada de molt dubtosa reputació: Sanitas, patrocinadora de l’esdeveniment. Així la companyia tindrà un aparador perfecte per rentar-se la cara aprofitant la mobilització popular.

Dic que tot plegat és una rentada de cara perquè segurament a La Marató no s’explicarà que Sanitas ha estat qualificada pels metges catalans com una de les quatre pitjors mútues privades.

Segurament La Marató no explicarà que Sanitas pertany a la multinacional BUPA, implicada en gravíssims escàndols per la privatització de la sanitat pública al Regne Unit.

Segurament La Marató no explicarà que entre els directius de Sanitas tenim ex alts càrrecs del franquisme, antics directors del Banc d’Espanya, diputats del PP, gent de la FAES o provinents d’empreses tan saludables com Arcelor Mittal, Endesa, Telefónica, el Banc de Santander o Carrefour…

Segurament La Marató no ens explicarà que Sanitas a apuja els pagaments a la gent gran què té al seu càrrec mentre els seus directius guanyen milions d’euros anuals en bonus.

Segurament la publicitat de Sanitas de La Marató no explicarà que malgrat fer servir nens amb síndrome de Down a la seva publicitat, es nega a admetre nens amb aquest síndrome dient que “es reserven el dret d’admissió”

El que si que potser ens expliquen és que la seva empresa és millor que la nostra sanitat pública! De fet això ho fan constantment sempre que poden. Potser surt el seu conseller delegat, Pablo Juantegui dient ­-com fa sovint­- que la sanitat privada és millor que la pública i que dona el servei per un 20% menys…

Però el que segur que no ens explicarà Juantegui és que l’Hospital de Manises que gestiona Sanitas va haver de demanar un rescat de 76 milions d’euros de diners públics!

Potser en comptes de dir això ens recorda, com fa sempre que el deixen, que és imprescindible aplicar el copagament…

Insisteixo: la societat catalana tornarà a demostrar un compromís meravellós… però TV3 no estarà a l’alçada.

És una pena que TV3, que es financia amb diners públics i que té com a principal objectiu fer un servei públic, es converteixi en altaveu dels que treballen per destruir la sanitat pública que hem construït entre tots…

La millor manera de lluitar contra la diabetis, contra la obesitat, contra les malalties del cor i contra qualsevol malaltia és promocionant, defensant, comunicant i recolzant una sanitat pública forta i no fent propaganda d’empreses com Sanitas. Cada minut que es dona a Sanitas és un minut en contra de la sanitat pública. TV3, com a servei públic, ha d’estar al costat del personal mèdic que es deixen la pell malgrat els baixin el sou, dels professionals d’infermeres que cada dia treballen en pitjors condicions i amb tots els treballadors i professionals de la sanitat públic que cada dia ens cuiden sense mirar si tenim diners o no.

Potser algú pensarà: bé, l’important és recaptar diners i que si Sanitas ajuda a la investigació amb els diners que ingressarà TV3 pel patrocini, doncs que tampoc està tan malament…

Doncs jo crec que si, que està molt malament… Perquè crec que és millor finançar la investigació amb una bona recaptació progressiva d’impostos que amb publicitat de Sanitasuna empresa que està acusada per l’Agència Tributària per haver defraudat suposadament més de 28 milions d’euros en impostos.

La base de La Marató és un poble solidari i compromès amb el benestar de totes i tots… No deixem que els poderosos s’apropiïn.

Bona Marató a totes i a tots!

 

PD: Fent ús de la capacitat de fer preguntes parlamentàries que tinc com a diputat, he fet aquestes quatre preguntes al Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

PD: Vull agraïr la feina feta sobre Sanitas per la Plataforma de Auditoria de la Deuda de Madrid (GTT Sanidad)

PD: Ajuda a difondre aquesta informació. Twitter: @albanodante76

La Klau: Treball digne i sindicalisme

Posted on Updated on

Programa “Treball, precarietat sistèmica” amb debat sobre les conseqüències de la reforma laboral del PP, la pèrdua de confiança vers el sindicalisme i les propostes laborals dels partits polítics de cara a les eleccions del 20 de desembre.

Entrevistat: Vidal Aragonés, advocat i professor de Dret del Treball a la UAB.

Taula de debat: Josep Bel, Sindicato de Comisiones de Base (co.bas); Luis Blanco, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC); Ermengol Gassiot, CGT; i Carme Martínez, CCOO.

La Klau: Terrorisme, la malaltia i l’antídot d’Occident”

Posted on Updated on

Programa de “La Klau” sobre la resposta d’Occident al terrorisme desencadenat als països en guerra de l’Orient Pròxim. Davant la proliferació dels atacs terroristes dels grups islamistes radicals, Europa es planteja una intervenció militar conjunta i restringeix llibertats en nom de la seguretat. Però, quines alternatives existeixen a la opció militar? Per què augmenta la islamofòbia als països occidentals? Què ha de passar amb la OTAN? De tot i això i més, en vam parlar al programa “Occident, solucions a base de bombes”.

Entrevistat: Arcadi Oliveres, economista i activista per la pau i la justícia.

Taula de debat: Txell Bragulat, membre de Sodepau; José Luis Gordillo, membre del Centre Delàs; Laurent Cohen, president de l’Associació de Jueus i Palestins JUNTS; i Xantal Genovart, Associació de Dones Musulmanes de Catalunya.