Investigació

Una mica de ‘fisking’ a la caverna mediàtica catalana

Diuen que no cal alimentar els trolls que pul·lulen a Internet. Cal deixar-los escopir fins que es cansin. Intento seguir aquest consell però aquesta vegada no me’n puc estar. L’ex-diputat d’ERC, Joan Puig, ens dedica un preciós (encara que mal documentat) article, que ha fet furor entre els lectors de directe.cat, el seu “mitjà de comunicació”. Com deia no em puc estar de comentar el tema a risc d’alimentar el troll i per fer-ho he triat la tècnica coneguda com ‘fisking’ que no és una altra cosa que fer comentaris sobre el text d’un altre. La veritat és que si teniu feina o coses importants a fer, no cal que llegiu. Ho he escrit, bàsicament, com a divertiment. En blau, lo meu!   

Directe.cat (15 de desembre de 2015)

Del Cafè amb Llet a la poltrona: Albano Dante i Marta Sibina

Una mostra clara de com utilitzar la suposada “revolució” en benefici propi, de com utilitzar una revista per crear un fals activisme per aconseguir uns objectius molt particulars.

Albano Dante i Marta Sibina van començar, lloablement, investigant i denunciant les febleses del sistema sanitari, primer a nivell local, i després de la sanitat catalana.

En què quedem? “Fals activisme” o “lloables”? El senyor Puig s’hauria d’aclarir. Jo només recordaré el què hem fet: hem denunciat un ‘peix gros’ que ningú es va atrevir a tocar en anys, hem destapat una xarxa que va fer desaparèixer 2,4M€ de dos hospitals públics, hem descobert com la Sindicatura de Comptes va amagar l’Informe Crespo -també amb l’ajut d’ERC- entre moltes altres coses. No sabem si això és “lloable” o “fals activisme”. Però estem segurs que calia fer-ho.

(NOTA: No confondre La Directa amb directe.cat. Abaix ho explico)

De cop, es van trobar a l’ull de l’huracà quan un dels seus vídeos va ser denunciat per afectar l’honor de Josep Maria Via.

En periodisme hi ha una cosa que es diu context. Per tal d’informar als lectors estaria bé explicar que el senyor Josep Maria Via és assessor d’Artur Mas. També estaria bé explicar que Via era secretari del Govern de Jordi Pujol i que la seva empresa, Gesaworld,  vivia dels contractes públics del Govern de Jordi Pujol.  També estaria bé explicar les estretes relacions entre el senyor Via, Josep Prat i Carles Manté, detinguts i avui imputats per vuit delictes greus. Cal explicar tot això però imagino que és massa demanar per a Joan Puig.]

Tot i acabar sent absolts, van convertir-se en una espècie de ‘periodistes màrtir’ que els va conduir a ser fitxats com a cares visibles dels moviments dels 15M i finalment a les llistes de Podem i les diferents amalgames que té al Principat com Catalunya Si Que Es Pot i, ara, EnComú. Els dos ja estan ‘col·locats’ en política

(Al titular parla de “poltrones”. Ara parla de “col·locats”. En aquest cas crec que una mica de context tampoc anirà malament. El senyor Puig que ens tira en cara “les poltrones” i que estem “col·locats” ha estat regidor per ERC a Blanes l’any 1995 i re escollit al 99, al 2003 i al 2007. President del Consell Comarcal de La Selva, vicepresident de la Diputació de Girona. Entre 2004 i 2008, ho va compaginar amb un escó al Congrés dels Diputats. 13 anys)

i, a més, sembla que han oblidat els seus orígens i el ‘per què’ del seu present a la política: la seva revista Cafeambllet.cat ja fa 5 mesos que està absolutament parada.

(Ara parlem de lo de la revista tancada).

Del Cafè amb Llet a la poltrona

(Y dale con la poltrona!)

Albano Dante i Marta Sibina, parella reconeguda, van començar una revista a escala local a la província de Girona. Cap dels dos és periodista

(És veritat. Ni la Marta ni jo hem fet la carrera de periodisme. Simplement hem cregut que calia explicar allò que molt no explicaven. Per exemple això, això, això, això, això o això, per exemple. Hem preguntat, hem estudiat i hem intentat apropar a la gent informació que els poderosos volien amagar. No som periodistes però hem explicat allò que no volien que s’expliqués. Ho hem fet amb dades, documentant cada pas i amb rigor. Jo no sé si això es diu periodisme o no. Només sé que s’havia de fer.) 

 

però van començar a escriure sobre la realitat de la sanitat catalana durant la crisi: un sector amb moltes mancances i que necessita, amb urgència, unes eines que només proporciona un estat per a assolir el nivell de qualitat i exigència que es mereixen els catalans.

(Les “mancances” a les que es refereix Puig és una corrupció i un saqueig perpetrat al llarg de 30 anys amb la connivència de CiU i PSC utilitzant les competències transferides a la Generalitat. Parlem-ne)

A poc a poc, el seu pes en l’opinió pública catalana va anar creixent fins al punt d’esclatar amb força arran de la publicació d’un vídeo a YouTube sobre la sanitat del país que va tenir molta repercussió. Poc després van ser condemnats i van penjar un altre vídeo (tot i que només parlava la Marta) explicant els fets. Finalment van ser absolts.

D’un VERKAMI milionari al tancament de la revista que els ha portat a la gloria

(Potser sóc jo que tinc la pell molt fina, però intueixo que el que vol dir Joan Puig que primer recollim diners per fer una revista i després no la fem. En primer lloc, el “Verkami milionari” són aquest i aquest i pujen 65.279€. El seu objectiu era finançar 8 edicions del cafèambllet. Les 8 edicions s’han fet i tots els participants al Verkami han rebut informació molt detallada sobre com es van invertir els diners que ens van confiar. Molt, i molt i molt detallada).

Tot aquest enrenou va fer que Marta Sibina i Albano Dante s’erigissin com la imatge del periodista combatiu i que no s’autocensura davant dels poders fàctics. Ràpidament es van acostar als moviments sorgits del 15M, a procés constituent de la monja Forcades i, finalment, van anar a parar a PODEMOS i als seguicis d’Ada Colau.

🙂

Albano-Dante i Marta Sibina, un a Barcelona i una altre a Madrid

Un d’ells, Albano Dante, ja té sou públic i actualment és diputat al Parlament de Catalunya a la llista de Catalunya Sí Que Es Pot.

(Vaja! Un diputat cobrant un sou públic! Hasta aquí podíamos llegar! Només com a apunt, aquest diputat que sóc (que porta 3 mesos al càrrec) ha signat un codi ètic en el qual em comprometo a cobrar un sou màxim de 3 salaris mínims. A veure si un dia tinc temps i miro quin codi ètic salarial va signar Joan Puig al llarg dels seus 13 anys cobrant sous públics com regidor, com a president del Consell Comarcal, com a vicepresident de la Diputació de Girona i com a diputat al Congrés).

Cal recordar que no és periodista tot i que apareix en molts mitjans com a tal i que, a més, no va acabar l’única carrera que va iniciar: filologia anglesa.

(Y dale amb que no sóc periodista! No sóc periodista de formació i mai ho he amagat. Per sort a Catalunya no és obligatori tenir la carrera de periodisme per exercir com a tal. De fet Joan Puig tampoc és periodista i això no impedeix que rebi centenars de milers d’euros públics en subvencions per fer tasques periodístiques. Si, això ho vaig descobrir jo solet, al 2011 sense ser periodista i sense haver acabat la carrera de Filologia Anglesa! Tan preocupat com està el senyor Puig pels diners públics, esperem que un dia ens expliqui com va passar de cobrar un sou públic durant 13 anys de carrera política a cobrar centenars de milers d’euros públics gràcies a una xarxa per captar subvencions. Una pluja de diners públics que no ha cessat des del 2008 a les empreses i associacions relacionades amb directe.cat (Tirabol, CatMèdica, Col·lectiu de Reflexió Nacionalista)… I tot això sense ser periodista! Tot un mèrit!)

Curiosament, al juny del 2015 va ser elegit com a cap de llista de PODEM a Barcelona. Des del moment que es confirmà la seva presència a la llista de Catalunya Sí Que Es Pot, la revista que el va catapultar cap a la política ha deixat de tenir publicacions. L’última entrega va ser el juliol del 2015. Ja són, per tant, 5 mesos de silenci.

(¿?)

Tancament del Cafè amb Llet sense cap explicació, subscriptors que han pagat i la revista no surt

(Suposo que el senyor Puig no ha tingut temps de trucar-nos, ni de preguntar als centenars de subscriptors de la  revista sobre el tema. Deu ser que utilitza algun altre mètode periodístic. Diu Puig que hem tancat “sense cap explicació”. Quan jo vaig desvincular-me de la publicació vaig enviar aquesta carta a tots els nostres mecenes i subscriptors. Quan es van suspendre les edicions, vam enviar aquesta nota a tots els nostres mecenes i subscriptors. Des de que el cafèambllet ha interromput les seves publicacions no només hem donat totes les explicacions sinó que hem deixat de cobrar per les subscripcions. En casos en que s’havien pagat subscripcions anuals, hem retornat els diners. Mireu. Està tot documentat aquí. Qui sembla no estar gaire documentat és el senyor Puig)

Qui se n’havia de fer càrrec, la seva parella Marta Sibina, tampoc ha tingut temps ja que ara, finalment, està a les llistes de EnComú, com a número dos, i, per tant, té assegurada la plaça. Cal destacar que, inicialment, el seu salt a la política va ser a Procés Constituent. Però la desinflada del moviment (perquè les seves files van haver d’escollir entre la CUP o PODEMOS) va fer que ella acabés decidint, com la seva parella, seguir els passos de Colau i abandonar les tesis desacomplexadament independentistes.

(Sobre això de l’independentisme “desacomplexat, la Marta Sibina ha fet aquest vídeo)

 

Per acabar, algunes persones després de llegir aquesta peça ens van contactar esparverats  que La Directa hagués publicat un text de tan mala qualitat i tan poc documentat. Els he hagut de treure de la seva confusió: La Directa és un dels mitjans més reconeguts, més seriosos i més rigorosos que existeixen a Catalunya. Aquest text és de directe.cat. La Directa és un orgull pel periodisme en català. Directe.cat no és més que la inevitable caverna mediàtica subvencionada que tot país normal té.

 

NOTES FINALS:

cafèambllet, les subvencions i la publicitat

El cafèambllet no ha tancat. Espereu-nos.

PD: Em comprometo a no fer-vos perdre més temps amb aquestes batalles amb trolls. Si el senyor Joan Puig vol continuar aquest intercanvi només ho faré presencialment, en públic, donant la cara… I aportant documentació. Si no s’atreveix, no li contestaré res i tots plegats estalviarem temps! 🙂

 

 

 

 

10 thoughts on “Una mica de ‘fisking’ a la caverna mediàtica catalana”

  1. Això no és alimentar al troll, això és posar els punts sobre les “i” i una lliçó d’ètica periodística. Informacions suportades amb dades, no 4 frases tendencioses i repetides, sense cap tipus de recerca ni documentació.

    La teva resposta és periodisme, el seu escrit “ràdio patio”.

    M'agrada

  2. Estimado Dante:
    NI caso.
    Ladran, luego cabalgas.

    En cuanto al tema de si eres o no eres periodista, yo sí estudié la carrera de periodismo. Y lo primero que te dicen es que el Derecho a la Información o de Prensa tienes dos vertientes: uno, ser informado; otro informar. Y como es un derecho fundamental, TODOS lo pueden ejercer sin necesidad de título alguno.
    Es como pedirle a un político carnet de político. TODOS podemos ser políticos y cargos electos, así que no se puede exigir condición previa.
    Recuérdaselo así al próximo capullo político documentado que te reproche no tener título. Dile simplemente que es un ignorante y que se informe mejor.

    Así que deja de disculparte por no tener el título de periodista. Sois periodistas porque ejércéis esa profesión. Punto. Hay mucho titulado periodistas que sin embargo no llegan ni al nivel de gacetillero o correveidile. Tener el título no siginifica ser periodista. Por ejemplo, todos aquellos “colegas” vuestros que miraron para otro lado cuando os persiguieron judicialmente y hasta os condenaron. Esos no son periodistas, por mucho título que tengan.

    Saludos y fuerza

    M'agrada

  3. Quasi el mes important es evitar la confusio entre La Directa i Directa.cat. La primera, un referent entre els mijtans periodistics alternatius, mentre, la segona -com molt be diu l’Albano- es un clar exemple de caverna mediatica subvencionada pel poder establert.

    M'agrada

  4. COM SEMPREE VERACITAT I SI ES AUTODIDACTE ENCORE MILLOR,,PERQUE AXINS DEFENSE LA INDEPENDENCIA EN TOTS ELS AMBITS,,I NINGU POT DIR QUE NO ESTABA DOCUMENTAT,,CONTINUEU I SEREM AL VOSTRE COSTAT,, AMB IL-LUSIO,, I COMBATEN EXO MATEIX DEL SINDROME D AQUESTS SPERSONATJE QUE FAN OLOR A RANCI I, MOLTES ALTRES COSES TOTES EXEPTES BONIQUES¡¡¡ QUI HA DIT APOLTRONATS?¡ TOTS TREMOLEN,¡
    JA SABEM A QUI VOTAR PER TRUEUR ELS D AQUESTES POLTRONES,,NO MES ESPERAN QUE ELS NOUS UNA VEGADE PROBAT LES DELICIES DEL PODER NO ELS HI AGRADI DE LA MATEIXA MANERA¡¡ CONFIEM¡¡

    M'agrada

  5. Hola Albano i Marta:
    Els arguments del Puig aquest són infames i no seré jo qui els defensi. Per a mi, heu estat un referent del periodisme d’investigació. Així que, les objeccions que us plantejaré no tenen res a veure amb les estupideses d’aquest senyor. De ben segur, algú ja us ho haurà dit, el que diré ara, i ja ho tindreu meditat. Tot i així, us ho dic.
    Crec que la vostra trinxera natural, allà on us heu destacat i on heu fet les coses realment ben fetes, és a la revista cafèambllet. Tinc por que la vostra pertinença a una opció política concreta, condicioni la vostra visió i imparcialitat de cara al futur, i sobretot, signifiqui que el nou poder no sentirà el necessari alè al clatell de la societat mobilitzadora organitzada.
    Segur que deixeu cafèambllet en bones mans, però…millors que les vostres? No sé si és necessari fer el salt a la política institucional, com a premi a una trajectòria activista impecable.
    Crec que les trinxeres són les trinxeres, i que les hem de mantenir ben ateses, si no volem que el nou poder pugui girar cap a posiciones acomodatícies, com històricament sempre ha passat.
    Una abraçada des del respecte i la companyonia que es pressuposa a les companyes de lluita.
    Francesc

    M'agrada

  6. Estimado Dante:

    No vuelvas a permitir que digan que no eres peridiosta. Yo sí estudié Periodismo, y lo primero que te explican es que el derecho a la información tiene dos vertientes: ser informados e informar. Y dado que se trata de un derecho fundamental TODOS tenemos derecho a ser informados y TODOS tenemos derecho a informar. Por esa razón, NUNCA se le puede exigir a un ciudadano unos determinados estudios para ejercer esa profesión. Que es, o era, por otro lado, vocacional. Es como decirle a un médico que no puede escribir una novela porque no estudió filología

    El señor que te critica no sólo es un supino ignorante de lo que concierne a los derechos democráticos de sus conciudadanos. Sino que es político, que es otra actividad, como el periodismo, que es un derecho fundamental y por tanto TODOS la pueden ejercer. Todos podemos presentarnos a un cargo electo. Incluso los ignorantes como él.

    Para hacer buen periodismo hay que investigar, contrastar las fuentes y separar información de opinión. Básicamente. Eso es lo que vosotros en Cafeambllet hiciste con una gran profesionalidad y que os costó una condena judicial aberrante propia de la sociovergencia. No me preocupó porque sabía que una vez elevada a instancias superiores, os darían la razón. Esto viene al caso de por qué algunos políticos quieren realmente la independencia: ¿no será para controlar definitivamente el poder judicial y asegurarse la impunidad contra los latrocinios?

    Pero me desvío. Lo que quería deciros es que sois un par de buenos periodistas profesionales. Y no como otros muchos supuestos “colegas”, seguramente todos ellos con estudios, que miraron para otro lado cuando os persiguieron y os condenaron; o incluso os injuriaron y despreciaron. Esos sí que no son periodistas.

    Un saludo y recuerda al Quijote (apócrifo, eso sí): “ladran, luego cabalgamos”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s