Mes: Juliol 2016

Primàries a Podem Catalunya: “PARTICIPACIÓ” · Fets i no paraules

Posted on

A Podem Catalunya estem en plena campanya electoral. És temps de promeses. Normal. Tothom parla de “transparència”, de “participació” i de fer les coses “des d’abaix”. Però una cosa són les promeses i una altra són els fets. Com a candidat per ser Secretari General, us deixo algunes reflexions sobre el tema.

 

Promeses de “participació” vs. “participació”: Les lliçons del Parlament Obert

Totes les candidatures parlen de “participació”. La candidatura que encapçalo fa molts mesos que la practica. Caiga quien caiga. Fem memòria:

A l’agost de 2015, quan faltaven poques setmanes per les eleccions del 27S unes quantes persones vam detectar que teníem un problema sense resoldre: el CCA feia mesos que no funcionava com a tal, els canals de participació a l’organització eren inexistents i els responsables d’organització havien abandonat tot contacte amb el cercles territorials i sectorials. Això era un problema per a tothom però també era un problema per a les persones que havíem estat escollides a les primàries de Podem per presentar-nos a les eleccions del 27S: corríem el risc de ser diputats gràcies a la feina de tota una organització i després perdre el contacte amb els companys i les companyes que ens havien posat allà. Per això, i davant la inacció organitzativa que es vivia en aquells moments, tres dels candidats de Podem al 27S (Àngels M. Castells, Joan Giner i jo mateix) vam decidir que calia actuar. Si el CCA era incapaç d’articular eines de participació calia crear-les des d’abaix. Per això, en una de les poques reunions del CCA a les que vaig poder assistir vaig proposar crear una eina que portava per nom Parlament Obert. La idea era crear una eina que permetés que els diputats puguéssim treballar en permanent contacte amb els cercles territorials i sectorials. La proposta va ser vista amb recel per part d’una gran part del CCA i fins i tot es va suggerir que es tractava d’un intent de “crear una estructura paral·lela” (Nota: per crear una “estructura paral·lela” primer cal que hi hagi una “estructura”. Donada la paràlisi que vivia Podem Catalunya en aquella època, crear una estructura paral·lela era impossible). “Ja ho farem després de les eleccions” em van dir quan vaig fer la proposta… Però vam creure que la “participació” de la que ara tothom en parla no podia esperar. I vam començar a construïr el Parlament Obert. Des d’abaix. Entre totes:

PO1
La posada en marxa del Parlament Obert. Davant la inacció, organització des d’abaix. Aquesta és la manera de construir organització que defensem a Ho Podem Tot.
PO2
L’aportació més gran del Parlament Obert? Ha estat una eina per a tothom i no per una part de l’organització. Aquesta és la manera de construir que defensem a Ho Podem Tot: fer coses per a totes les persones que vulguin treballar per un món millor. Vinguin d’on vinguin.

Des de llavors centenars de persones van poder participar de manera directa i activa. Durant mesos aquesta ha estat gairebé l’única eina de participació activa disponible per poder treballar, debatre i comunicar-se. Amb totes les limitacions que suposa el fet de no tenir cap recolzament orgànic, el Parlament Obert ha funcionat. I ha funcionat no perquè uns “dirigents” hagin tingut una gran idea. Ha funcionat perquè tothom es va implicar “des de baix”. Per acabar: el Parlament Obert ha estat una eina per a tothom i no l’eina d’alguns. Fins i tot aquells que van intentar aturar-la després l’han pogut fer servir. Aquest és el compromís més gran amb una organització: treballar per tots i cada un dels que l’integren i no per una part. Això ara ho promet tothom. Nosaltres fa molts mesos que ho fem.

 

Promeses de “participació” vs. “participació”: una candidatura construïda des de baix

Al març de 2016, després de mesos de paràlisi centenars de persones de tots els territoris van demanar que es celebressin eleccions internes a Catalunya quant abans millor. La idea era posar el partit en marxa el més aviat possible i poder començar a treballar, debatre i decidir. Però la convocatòria d’eleccions no va arribar i un grup de gent vam pensar: “Encara que no estiguin les eleccions convocades el debat no pot esperar” i vam presentar el projecte Ho Podem Tot. La idea era iniciar un procés participatiu, trobar-nos més enllà dels grups de Telegram i buscar plegats maneres de construïr entre tots i totes un projecte potent per Podem Catalunya. En aquesta ocasió també se’ns va dir: “ara no toca”. Nosaltres creiem que el debat, la participació i l’intercanvi d’idees no és només un exercici que cal fer en campanya electoral i per això vam dir: “I tant que toca, sempre toca debatre, sempre toca trobar-se, sempre toca pensar juntes”… De la mateixa manera que el 15M vam sortir al carrer per dir que “democràcia” no és només votar cada quatre anys, “participació” no és votar una llista cada cert temps. Ens vam posar en marxa i al llarg de quatre mesos hem fet el procés participatiu més important celebrat a Podem Catalunya a l’últim any. Més de 12 trobades, amb la participació de més de 400 persones que han permès construïr un projecte polític i organitzatiu amb les aportacions de tots i totes. Així es va construïr la candidatura que encapçalo: des de baix, de manera oberta i amb participació. Aixío es va construir Ho Podem Tot, des d’abaix, amb la gent:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les nostres propostes no són producte d’uns pocs cervells privilegiats que es tanquen en una habitació per copiar una sèrie de propostes màgiques. Les nostres propostes són fruït del treball col·lectiu de totes les persones que van voler participar. Avui tothom promet participació. Nosaltres l’hem demostrat.

 

Promeses de “participació” vs. “participació”: La llista de tots i totes

Conec centenars de persones que són imprescindibles per Podem Catalunya. Formem part d’una organització on hi ha molta gent amb grans coses per aportar. Ara, però, hem de triar 35 persones que formin part del Consell Ciutadà. Jo, al llarg dels últims quatre mesos he treballat amb una sèrie de persones que han demostrat la seva capacitat per obrir el debat, per organitzar coses arreu del territori i que als seus cercles ha treballat de valent per construir organització… Però en la confecció de la nostra llista volíem anar un pas més enllà i per això la meitat de la nostra llista ha estat escollida mitjançant un caucus territorial. La idea és la següent: una llista pot estar feta en un despatx o la pot fer la gent. Entenem que una llista no pot ser una llista d’amics i coneguts sinó que ha de ser el reflex d’una organització. Per això a la llista d’Ho Podem Tot trobareu gent que està allà perquè ha rebut el suport dels seus companys, de la gent amb la qual treballa cada dia. Més de 400 persones han participat triant les persones que volen que els representin al Consell Ciutadà. Fruit d’aquest procés em presento a Secretari General amb una llista que no és “la meva llista” sinó la llista de més de 400 perones. Avui, em presento a Secretari General encapçalant l’única llista que ha estat triada en un procés de participació obert i democràtic. No prometem “participació”. L’excercim.

Fets i no paraules.

Una abraçada a tothom,

Albano


PD: En una estona, escriuré sobre “transparència”, un altre hit de campanya on també podem dir: “Fets i no paraules”.

PD2: Aquest és el link per poder votar a les primàries de Podem Catalunya: https://participa.podemos.info

PD3: Aquest escrit forma part d’una sèrie. Aquí podeu llegir la introducció  i aquí la Carta 1 · El Consell de Cent: una proposta revolucionària per Podem Catalunya

PD4: Si teniu Facebook, aquí podeu veure un vídeo on explico algunes coses interessants!

PD5: “Queremos dar herramientas a las bases para fiscalizar constantemente a la dirección de Podem”

PD5: Si us ha agradat el text, compartiu-lo! 🙂

Carta 1 · El Consell de Cent: una proposta revolucionària per Podem Catalunya

Posted on Updated on

Fa uns dies vaig publicar la introducció a  les 5 cartes que escriuré a la gent de Podem que el proper 22, 23 i 24 votaran per decidir el futur de Podem Catalunya. Després de la introducció, aquí us deixo la CARTA 1:

CARTA 1 · El Consell de Cent: una proposta revolucionària per Podem

Podem parlar molt de política però si no parlem d’organització tota la política es converteix en pura xerrameca. I el pitjor de tot: que quan no hi ha organització les decisions les acaben prenent quatre en un despatx. Com evitem caure en aquest error? Nosaltres proposem una cosa que es diu “Consell de Cent”, una revolució i una garantia.

A Podem estem en plena campanya electoral i com a totes les campanyes, és temps de promeses. Normal. Algú es presentaria a dirigir un partit proposaria “més opacitat en les decisions”? Algú gosaria dir “proposem menys participació”? No. Aquests dies a Podem tothom parla de transparència, de participació, d’apoderament. Però una cosa són les promeses i una altra són els fets. Davant d’això, com a candidat per ser SG de Podem Catalunya, vull compartir una proposta. Revolucionària.

 

Per què no se li havia acudit a ningú?

No sé com no se li ha acudit a ningú abans. Manca d’imaginació o por a que la gent decideixi i tingui l’última paraula?

Com sabeu aquest partit està regit per uns estatuts (Vista Alegre) que estableixen clarament quines són les regles del joc. Vista Alegre estableix tota una sèrie de controls i capacitats per a què la gent pugui mantenir el control de l’organització. Però a Ho Podem Tot creiem que cal anar més enllà. I la nostra proposta té nom de carrer: Consell de Cent. Aquest espai podrà fer coses mai vistes fins ara a Podem Catalunya. Amb vosaltres, la proposta política del Consell de Cent. A partir d’aquests compromisos elaborarem, entre tots i totes, el reglament. 

El Consell de Cent serà un espai on tota la gent dels territoris podrà exercir una participació real (sí, real)  sobre la seva organització. Aquest tindrà 100 “cadires” on tothom estarà representat. A diferència del CCA, aquestes “cadires” no estaran lligades a “noms”. Els enviats a aquest espai seran triats directament des del territori. Des de cada territori podran enviar a cada reunió el representant que en cada moment creguin oportú. D’aquesta manera assegurem que cap membre del Consell de Cent podrà actuar “autonòmament” de qui l’envia. Evitem allò de “un cop que tinc la cadira ja m’heu vist prou”.

Això també és una manera de fer democràcia! Però molt important: es podrà autoconvocar quan ho consideri oportú. No caldrà “permís” del CCA, ni del SG ni de ningú. Si la meitat +1 dels integrants ho acorden, el Consell de Cent quedarà convocat automàticament.

Davant d’aquest òrgan jo com SG i la candidatura d’Ho Podem Tot ens comprometem políticament a reconèixer aquests drets al Consell de Cent:

a) El Consell de Cent podrà reclamar la compareixença de tots els Secretaris, inclòs el Secretari General, que estaran obligats a comparèixer si la meitat + 1 del Consell de Cent ho demana.

b) El Consell de Cent podrà reclamar la compareixença de qualsevol alliberat del partit, que estarà obligat a comparèixer si la meitat + 1 del Consell de Cent ho demana.

c) El Consell de Cent podrà incloure punts a l’ordre del dia de les sessions del CCA si la meitat + 1 del Consell ho demana.

Les atribucions del Secretari General recullen que és ell i només ell qui pot revocar un secretari o secretària del seu càrrec. Des de la nostra candidatura entenem que aquesta atribució ha de ser compartida ja que les secretaries són un càrrec massa important per a que totes i cada una de les persones membres de l’organització pugin decidir. Per això, jo com candidat a Secretari General i la llista amb què em presento ens comprometem políticament a reconèixer també aquests drets al Consell de Cent:

d) El Consell de Cent podrà revocar qualsevol dels membres de les diferents secretaries si 2/3 del Consell de Cent de Cent ho acorda.

e) El Consell de Cent podrà revocar qualsevol alliberat si 2/3 del Consell de Cent ho acorda.

A banda d’això, els estatuts de Podem recullen que l’atribució de convocar eleccions correspon única i exclusivament al Secretari General. L’única condició que posen els estatuts és la de que hagi passat un any des de l’anterior elecció. Per això, com a candidat a Secretari General em comprometo políticament a acatar que:

f) El Consell de Cent podrà demanar, un cop complert el primer any de mandat, una nova convocatòria d’eleccions de Secretari General i CCA si 2/3 del Consell de Cent així ho acorda. En aquest cas el Secretari General haurà de dimitir i convocar eleccions abans de 30 dies naturals a partir de la presa de la decisió.

Això es pot fer. Només cal la voluntat política de que tota la gent tingui l’última paraula en totes les decisions importants. Cal avançar en aquest sentit i garantim que així serà. Com? Tenim dues garanties:

  • És temps de propostes i compromisos. A Ho Podem Tot no prometem participació. Fa mesos que l’estem construïnt. No prometem transparència. Fa mesos que la practiquem. Som de paraula, però sobretot, som de fets.
  • És temps de propostes i compromisos. A Ho Podem Tot construïm les eines per a que aquestes coses que es prometen es facin realitat.

Mentre altres ho prometen tot per al futur, nosaltres fa temps que ho estem fent present cada dia.

Una abraçada a tots i totes, 

Albano

PD: A la carta de demà, més detalls 🙂

PD 2: Per últim, un altre cop, us demano que si creieu que aquestes cartes i aquestes idees i aquestes ganes de canviar les coses, són útils, si us plau, ajudeu-me a fer difusió. Les eleccions de Podem Catalunya seran el 22, 23 i 24. I sabeu què passa? Que molta gent marxarà de vacances, o s’oblidarà, o creurà que tant és participar o no participar… i això em preocupa molt perquè, com deia abans, quan les persones ens desentenem dels processos de construcció, aquests processos fallen. Per això, si podeu enviar aquesta carta (i les quatre següents) als vostres amics, companys de feina i a tota la gent que vol que les coses canviïn, estarem fent un pas més cap a una altra manera de fer. Compartiu aquest text a Facebook, a Twitter i envieu-lo per mail. Això també és una manera de fer democràcia!

5 cartes a la gent de Podem Catalunya… i una introducció.

Posted on Updated on

Hola gent!

Aquesta és la introducció a les 5 cartes que escriuré a la gent de Podem Catalunya. Cada dia en publicaré una explicant amb moltes coses que fa temps que vull explicar. Espero que us ho passeu bé llegint però sobretot, tres coses:

  • Que transmeti ganes de participar en les primàries de Podem Catalunya i que voteu els propers 22, 23 i 24 de juliol.
  • Que aquestes cartes us ajudin a prendre aquesta decisió tan important amb el màxim d’elements de judici.
  • Que si us sembla útil, l’envieu a tot arreu on pugueu. Que voli!

Dit això, resulta que em presento a Secretari General de Podem Catalunya. A Aragón tenen a Pablo Echenique, a Andalucía tenen a Teresa Rodríguez i ara aquí, a Catalunya, hem de triar. Aquesta decisió tan important per Podem Catalunya no la prendrà un petit comitè de savis ni una reduïda assemblea. Aquesta decisió la prendran totes i cada una de les més de 20.000 persones inscrites a Podem Catalunya… i jo em vull comunicar amb tota aquesta gent per explicar-los perquè vull ser Secretari General.

 

Un món nou als nostres cors

Al llarg dels últims 10 anys, com a director de la revista cafèambllet, he utilitzat l’escriptura com a manera de compartir informació, dades i reflexions sobre el món en què vivim. He escrit sobre com funciona el nostre sistema sanitari (del qual depèn la vida de milions de persones), he escrit per explicar els complexos mecanismes que han fet servir alguns per espoliar aquest sistema, he escrit per destapar coses com el TTIP, l’evasió fiscal a escala industrial o la relació dels mitjans de comunicació amb la banca.

He escrit tot això perquè tenia la necessitat, vital,  que tothom conegués les coses que ens volen amagar. He escrit perquè estic convençut que la millor manera d’acabar amb la corrupció, l’engany i l’estafa és destapant els seus mecanismes. La corrupció, l’engany i l’estafa són com un vampir: quan els exposes a la llum moren. A això he dedicat els últims 10 anys de la meva vida, perquè crec que amb suficient informació, les coses es poden canviar. Són aquestes mateixes ganes de canviar el món en el que vivim el que em porta a presentar-me a ser Secretari General de Podem i a escriure aquestes 5 cartes.

Hi ha molta gent, del meu entorn fins i tot, que em diu que això que estava fent abans (la revista cafèambllet) és la millor manera d’aconseguir canviar coses i que dins d’un partit polític hi ha poca cosa a fer. Potser si. O potser no.

És veritat que a les últimes dècades “els partits” han estat més part del problema que part de la solució. Però un dia sorgeix això que avui coneixem com Podemos i molts vam creure que era una oportunitat per seguir treballant per una societat més justa.

 

És veritat: Podem és un partit polític i els partits polítics són un perill

Passa moltes vegades que els partits es converteixen en llocs tancats on uns pocs decideixen per tots. Passa moltes vegades que els partits polítics es converteixen en espais plens de disputes de poder que no tenen res a veure amb el que li passa a les persones. Passa moltes vegades que els partits polítics es converteixen en llocs on “col·locar-se” i passa moltes vegades que els partits polítics es converteixen en un “negoci” d’uns pocs. Fins i tot partits que han nascut moguts per ideals molt elevats han acabat enfangats fins nivell inimaginables. I cal ser molt clars: Podem, com qualsevol altre partit, també pot acabar malament.

Aquest perill existeix però igualment em presento per ser Secretari General. I ho faig perquè crec que si fem les coses bé, podem aconseguir que aquest “partit polític” sigui una eina per millorar la nostra vida. Si fem les coses bé podem aconseguir que aquesta organització sigui una eina útil per a totes les persones que lluiten per una sanitat pública sense corrupció, que lluiten per un ensenyament de qualitat, unes pensions dignes, per una societat lliure de masclisme… Una eina no al servei d’uns militants concrets sinó al servei de tota la societat.

És veritat: res assegura que ho puguem fer. Res assegura que no acabem com qualsevol altre partit… però crec que ho hem d’intentar i per això em presento. Les persones que integrem la candidatura Ho Podem Tot ho volem intentar. Com?

Bé: em fa la impressió que una de les maneres  que un partit sigui una eina per millorar la societat i no un pou de porqueria és assegurar-se que tota la gent participi. Si en la construcció d’un partit només s’impliquen uns pocs, la cosa, segur, segur, segur, acabarà malament… Però si aconseguim que en el procés de construcció d’un partit s’impliqui el màxim de gent possible, es poden fer coses meravelloses.

Producte d’aquestes reflexions que estic compartint amb vosaltres, tres missatges:

1.- Us demano que recordeu aquella frase que diu que “si no fem política, ens la fan”. No serveix de res votar i esperar “a veure què fan”. Cal participar. És la millor manera que en el futur no haguem de dir: “Veus, aquests són iguals”. Si deixem les decisions en mans d’uns pocs, sense dubte serem iguals. Però si hem après la lliçó amarga que ens han donat els “partits”, no ens podem permetre tornar a quedar-nos a casa sense prendre decisions.

2.- Al llarg dels propers 5 dies explicaré què podem fer per a què aquest partit que es diu Podem Catalunya no sigui més del mateix. Us explicaré com més de 300 persones hem pensat maneres per a què Podem Catalunya sigui una cosa útil per a tothom i hem construït una candidatura que es diu “Ho Podem Tot”. Us explicaré com  podem fer per  a què aquest partit que es diu Podem sigui un mal de cap terrible per als que governen d’esquenes a la gent. Per a què mai més en aquest país el saqueig, l’opacitat i la corrupció surtin gratis. Us explicaré, bàsicament, quin pla tenim per construir un partit d’aquells que (els votis o no) et faci pensar que encara hi ha una oportunitat de millorar les coses.

3.- Per últim, us demano que si creieu que aquestes cartes i aquestes idees i aquestes ganes de canviar les coses, són útils, si us plau, ajudeu-me a fer difusió. Les eleccions de Podem Catalunya seran el 22, 23 i 24. I sabeu què passa? Que molta gent marxarà de vacances, o s’oblidarà, o creurà que tant és participar o no participar… i això em preocupa molt perquè, com deia abans, quan les persones ens desentenem dels processos de construcció, aquests processos fallen. Per això, si podeu enviar aquest escrit (i les properes 5 cartes) als vostres amics, companys de feina i a tota la gent que vol que les coses canviïn, estarem fent un pas més cap a una altra manera de fer. Compartiu aquest text a Facebook, a Twitter i envieu-lo per mail. Això també és una manera de fer democràcia!

Espero haver sabut transmetre això que volia transmetre, espero que us així estat útil (o com a mínim interessant). Demà la primera de les 5 cartes.

Una abraçada,

Albano

 

PD: Si llegint això teniu la necessitat imperiosa de compartir alguna reflexió em podeu enviar un missatge (WhatsApp o Telegram) al meu telèfon: 686 99 11 37. Potser no puc contestar tothom, però em comprometo llegir tothom… Segur que m’arriben coses interessants per escriure la propera carta! 🙂