6 minuts a Sant Boi

Posted on Updated on

Aquest passat divendres 9 de setembre vaig assistir a un acte a Sant Boi amb gent de CCOO, UGT, la COS, la IAC i Oriol Junqueras (ERC) i Anna Gabriel (CUP). Un acte on Podem Catalunya havia d’estar present per defensar la nostra manera de veure la situació que vivim. El temps, com sempre en aquesta mena d’actes, era limitat. Per això vaig intentar condensar tot allò que treballem i pensem en aquests sis minuts:

sb1

Hola! Bona tarda a totes i a tots!

En primer lloc vull agrair a la gent de Podem de Sant Boi, a la gent d’Esquerra de Sant Boi i a la gent de la CUP de Sant Boi per haver organitzat aquest acte.

Aquests dies els mitjans de comunicació han destacat el fet que aquest és un acte organitzat a nivell local i crec que aquesta dada és interessant, perquè ens recorda que, davant els cops punyents d’aquesta estafa que vivim, les persones que tenim clar que un altre món és possible, sabem treballar plegades des d’abaix i des de la diversitat. Per això, moltes gràcies, gent de Sant Boi!

Hi ha una altra dada en relació a aquest acte que crec que cal posar sobre la taula: Han passat 40 anys des d’aquella Diada històrica que avui commemorem. I en aquella Diada de 1976 no va haver-hi cap dona a l’escenari. I sembla que en aquest sentit avancem molt a poc a poc. Avui, només parla una dona. No és així com podem construir la Catalunya que volem. Hem de seguir aprenent i ho hem de fer molt més ràpid.

Avui, en aquest acte, recordem en Jordi Carbonell. Un home a qui jo no vaig conèixer personalment però que sé de bona font que era un home honorable, savi i honest. Un home que, segons m’expliquen, va saber combinar, com pocs, el fet de ser nacionalista, republicà i d’esquerres. Un home que avui, és un referent de la història i de la memòria compartida de les Diades.

Fent un exercici de memòria compartida, una companya de Podem, fundadora de l’Assemblea de Catalunya que fa 40 anys va estar dempeus en aquesta ciutat, m’explicava que Jordi Carbonell tenia molt clar que les victòries democràtiques no s’aconsegueixen per “l’habilitat dels de dalt” sinó per la “puixança” (aquesta era la paraula que feia servir) puixança que ve d’abaix, amb el treball i la constància de les dones i homes de baix.

Dones i homes de baix que, mentre parlaven els oradors, les senyeres puntejaven sardanes… unes senyeres acompanyades en germanor per banderes rojes i banderes republicanes. M’explicava, amb emoció, la meva companya de Podem, com aquelles dones de 1976 que no van pujar a cap faristol van recórrer els carrers de Sant Boi cridant consignes de llibertat i cantant cançons republicanes.

Unes dones que compartien amb Maria Mercè Marçal els tres dons d’haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i que eren, com les d’avui, tres voltes rebels.

Avui, compartint aquesta rebel·lia, cal dir que ja no és moment de cartes atorgades: és el moment de seguir obrint processos constituents, uns processos constituents que no haurien de ser una altra cosa que allò que Salvador Allende, un 11 de setembre va dir serenament sota una pluja de bombes: “la historia es nuestra y la hacen los pueblos”.

Pobles que per ser sobirans hem d’exercir cada dia i cada minut, el nostre dret a decidir-ho tot… Sense dreceres, amb valentia però sense dependre d’alguns fulls de ruta que, de vegades, semblen més dissenyats per mantenir i apuntalar certs poders que no per aconseguir l’exercici d’una sobirania real.

No us enganyo… per a nosaltres, la gent de Podem, la capacitat d’exercir aquesta sobirania real passa per reforçar els vincles i lligams solidaris, en peu d’igualtat amb els pobles i nacions de la resta de l’Estat. Un Estat que, per més que ho neguin, aquí i allà, una i mil vegades, és un Estat plurinacional.

Un Estat Plurinacional fet per dones i homes d’abaix que comparteixen el nostre mateix anhel de llibertat i sobirania. La gent de Podem estem convençuts que aquests lligams són imprescindibles en la construcció de les sobiranies que anhela el poble de Catalunya…

sb2

Un anhel que també compartim amb altres nacions i pobles d’una Europa a la qual és urgent tornar-li l’ànima. Una Europa on els pobles i nacions perden sobirania de la mà de tractats de comerç que són les noves bombes contra la democràcia.

Cal tornar l’ànima a una Europa que, mentre tanca els braços, els ulls i les portes als refugiats de la guerra, de la fam i la sed, gira l’esquena a milions de persones colpejades per la precarietat.

L’11 de setembre de 1976 las venas de Chile aún estaban abiertas. Estaven obertes les venes d’una democràcia d’Amèrica Llatina que va patir un cop d’Estat feixista inspirat per unes polítiques neoliberals que han enverinat el dret a decidir sobre una sanitat universal, sobre el dret a decidir un ensenyament públic laic i de qualitat i que han fet impossible exercir el dret a l’habitatge, el dret a no patir pobresa energètica el dret a un treball digne.

Unes polítiques neoliberals que han globalitzat la malaltia i la desigualtat. Unes polítiques neoliberals que (i això cal dir-ho) avui veiem obrir-se pas a les institucions catalanes amb lamentable facilitat i sense l’oposició frontal que es mereixen.

sb3

L’11 de setembre, a Xile i a Catalunya, ens ensenya com d’íntimament van lligats els drets nacionals,  laborals i de ciutadania.

L’11S, a Xile i a Catalunya, ens ensenya com cal defensar els drets humans universals des de cada poble, des de cada ciutat i des de cada nació.

Aquest és el repte comú que tenim al davant. Per sort, la gent de Sant Boi ja hi està treballant. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s