Investigació

Estudiar a la Universitat: un luxe

gr4

El Govern ni baixa les taxes ni reverteix les pitjors retallades en 50 anys

Joan Giner, diputat de Podem, va presentar una moció on s’instava el Govern a baixar les taxes que paguen els estudiants un 30%. Es va aprovar però Giner explica que el Govern es nega “a complir un mandat del Parlament” i, per això, ha presentat una esmena a la llei d’Universitats que obligarà a la rebaixa.

La proposta arribava en un moment crític. La pujada del 67% de les taxes el 2012 va provocar un retrocés del percentatge d’estudiants universitaris a Catalunya per primer cop des del 1970, segons dades de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU). L’OSU també va assenyalar que les matrícules catalanes actualment són les més cares de l’Estat i les sisenes amb un preu més alt d’Europa. El cost total d’estudiar una carrera des de la implantació de Bologna fins al 2013-14 va créixer fins a un 291% (Informació i Documentació) i va arribar a 22.000 euros (Enginyeria Industrial).

A més, els sistemes universitaris on es paguen taxes altes acostumen a ser on hi ha més beques i menys estudiants paguen. No és el cas de Catalunya ni d’Espanya. Giner considera que s’està produint “un tall de classe en l’accés a la Universitat” perquè els estudiants amb famílies de classe treballadora “no es poden costejar els estudis”. Afegeix que el sobreesforç “d’estudiar i treballar per pagar les matrícules” es tradueix “en baixades de rendiment i abandonament sistemàtic”.

 

Cap a un model anglosaxó

L’estudiantat i les seves famílies sostenen la Universitat en lloc dels recursos públics. Si el 2009 el que pagaven representava el 12,4% del pressupost, des de l’any 2013 suporten el 26%. Aquí s’inclouen activitats no relacionades directament amb els estudis. No hi ha dades oficials de quina part de la docència paguen les taxes, però segons càlculs de l’OSU, la mitjana és d’un 41,6% des del 2012 quan el 2008 només cobrien un 21,6%. Així, el sistema català es situa lluny de la majoria dels europeus on paguen prop del 5% (Àustria, Noruega o Bèlgica) o del 10% i, en canvi, s’’apropa al model dels Estats Units, Canadà o el Regne Unit on l’endeutament estudiantil  és habitual.

La ‘cara B’ de l’augment de taxes són les brutals retallades i un finançament públic deficitari. Segons l’OSU, les transferències públiques es van reduir un 45% entre el 2009 i el 2012. Al desembre els rectors universitaris reclamaven un augment del finançament universitari de 100 milions d’euros per començar a corregir l’infrafinançament. A més de l’impacte en les butxaques dels estudiants, les tisorades han afectat als treballadors. En el cas del personal docent i investigador, les plantilles es van reduir un 23% del 2010 al 2015.

La pujada de taxes va anar acompanyada de la creació de les “beques-equitat”. Els estudiants poden demanar un descompte segons el nivell de renda de les seves famílies. Aquesta compensació és el principal argument del govern per no baixar les taxes.  Giner recorda que “el 60% dels alumnes no reben cap compensació”. Afegeix que fins i tot els “pocs estudiants” que es situen en el llindar més baix i paguen el 50% continuen pagant “les setenes o vuitenes matrícules més cares de l’Estat espanyol”. “És una mesura per rentar-se la cara però els preus continuen sent abusius”.

 

Per una universitat sense taxes

El passat dia internacional de l’estudiant, diverses organitzacions com l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) o l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya van organitzar una manifestació per exigir “la gratuïtat” de la Universitat pública. Cal tenir en compte que els serveis públics ja són sufragats per la població a partir dels impostos, així que les taxes o preus públics són un afegit a aquest primer pagament. Si mirem l’entorn europeu, trobem que hi ha fins a 11 països sense taxes i 12 més on són força baixes.


Articles relacionats:

Contra els pressupostos “dels 7 segons”

Els pressupostos de l’Estat del Malestar

Junts pel Sí blinda els privilegis

No és país per a dones

Missió: protegir la concertada

Estudiar a la Universitat: un luxe

“Està en risc la seguretat dels pacients”

“El deute passa per davant de les necessitats de les persones”


Aquest artícle està publicat als 40.000 exemplars del monogràfic sobre pressupostos editat per Podem Catalunya. Pots descarregar el PDF fent click a sobre la imatge:

portada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s