Investigació

Junts pel Sí blinda els privilegis

gr1

Els pressupostos de Junqueras no s’atreveixen amb els rics ni amb les retallades

“No podem convertir els pressupostos en una batalla ideològica”, va anunciar fa uns mesos el màxim exponent de les polítiques d’austeritat a Catalunya, l’expresident Artur Mas, lligat a un partit d’ideologia neoliberal i que ha desplegat les majors retallades sobre l’Estat del benestar català. L’informe d’aquest any de la ONG Oxfam Intermón “Una economia per al 99%” denuncia que les vuit persones més riques del món tenen la mateixa riquesa que la meitat més pobra del món. A nivell espanyol passa el mateix: els tres espanyols més rics acumulen la mateixa riquesa del 30% més pobre. “És cert que ha crescut el PIB des de fa tres anys, però la bretxa de la desigualtat també ha seguit augmentant, la qual cosa significa que el creixement econòmic només està beneficiant els més rics”, alerta l’informe.

A Catalunya la tendència és la mateixa, augmenten el número de multimilionaris i es cronifica la pobresa. Segons les darreres dades d’Hisenda, 31.374 persones van declarar més d’un milió d’euros l’any 2014, el que suposa gairebé 2.600 més que l’any 2012. A la llista Forbes de 2016, on apareixen les persones més riques del món, destaquen les famílies catalanes Grífols i Gallardo Ballart, propietàries de fortunes de milions d’euros gràcies al negoci de les farmacèutiques i, per tant, de la salut.

L’emergència social a Catalunya continua activa després d’anys de crisi, amb cruentes retallades, i el Govern de Junts pel Sí no té la voluntat de frenar-la. L’atur afecta avui a prop del 15% de la població (més d’un 30% correspon als joves), hi ha un 23,5% de persones en risc d’exclusió social i unes 200.000 famílies sense ingressos. Aquestes dades, com reclamen les més de 3.000 organitzacions agrupades a la plataforma Pobresa Zero, haurien de comprometre els pressupostos de 2017 amb més inversió pública i prioritat social. “Els nous comptes són continuistes. Per canviar de model caldria canviar el sistema de fiscalitat i lluitar per combatre la pobresa i la desigualtat”, adverteix Teresa Crespo, presidenta de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

 

Sense revertir les retallades

Junqueras afirma que la despesa social augmenta un 7% respecte 2015. No obstant, la dada pot ser polèmica si evaluem quines despeses es consideren socials. El càlcul inclou les polítiques de mobilitat i transport. D’aquesta manera s’inclouen a la vegada costos difícilment qüestionables: com la tarifació social del transport públic per aturats i d’altres, en canvi, com els fons per a que l’Autoritat Metropolitana del Transport pagui la implantació de la T-Mobilitat, de la qual es beneficiaran empreses com la Caixa i Indra.

Si acceptem els càlculs com a bons, la despesa social continua per sota de la prèvia a les retallades. L’augment és tan tímid que ni tan sols arriba a tots el compromisos que el Govern té. Per exemple, la Fede.cat, que coordina les entitats de justícia global, denuncia que per complir en matèria de cooperació internacional l’augment hauria de ser de 6 milions més. De la mateixa manera, no hi ha cap partida per complir mocions aprovades per unanimitat pel Parlament com la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania.

Si aixequem la vista dels canvis més concrets no es prioritza la despesa social. En aquest sentit, el deute continuarà sent la “segona conselleria” amb un pes de 6.000 milions d’euros per la Generalitat.

 

Els rics paguen menys (quan paguen)

Un instrument dels pressupostos per fer front a les desigualtats és la fiscalitat. Els impostos sempre tenen un efecte de redistribució: si el sistema és progressiu transfereixen recursos de les rendes altes cap a les baixes i si és regressiu de les baixes cap a les altes. “La Plataforma per una Fiscalitat Justa defensem des del 2010 que el marge de millora en la progressivitat del sistema fiscal català és bastant àmpli”, afirma Xavier Casanovas, portaveu del col·lectiu que agrupa entitats veïnals, sindicals, d’usuaris i de tècnics d’hisenda, entre d’altres.

El 77% dels catalans estan a favor de pujar els impostos als que més tenen, segons una enquesta del Centre d’Estudis i Opinió del 2016. Si una cosa és segura, és que els membres de l’executiu formen part de l’altre 23% perquè es neguen a fer-ho fins i tot després de votar a favor en el ple de pobresa. “El Govern ho vol plantejar com una qüestió tècnica però darrera la reforma fiscal hi ha posicions ideològiques: fer pagar més als que més tenen o no”, defensa l’economista Manel Rodríguez.

La Generalitat podria aplicar polítiques més justes fonamentalment amb canvis en els impostos de Successions, Patrimoni i el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Casanovas explica que “si comparem l’impost de la renda amb altres comunitats autònomes les classes mitges i baixes paguen més i les més altes paguen menys.”.

A més, exigir un esforç proporcional als que més tenen suposaria una entrada de recursos. “La reforma de l’impost de successions suposaria uns 300 milions més d’ingressos” defensa Casanovas i afegeix que “la de patrimoni permetria una recaptació millor i més estable”. En total, modificar els tres impostos podria aportar fins a 1.000 milions més d’ingressos anuals.

Segons la Plataforma per una Fiscalitat Justa, una altra via per fer el sistema fiscal més just és eliminar moltes de les actuals bonificacions, és a dir, tot un complex entramat de supòsits que permeten pagar menys. Casanovas assegura que “la gran majoria beneficien principalment les rendes més altes, com per exemple la deducció pels fons de pensions privats”. Actualment, aquests beneficis suposen que s’ingressin a Catalunya uns 10.000 milions menys anuals, és a dir, un 10% del total. D’aquests, més de 1.000 corresponen a normativa catalana.

Un altre forat per les arques públiques és el frau fiscal, que un 75% correspon a les grans fortunes. Casanovas defensa que “els paradisos fiscals són centrals en aquest problema i la Generalitat hi pot fer poc”. No obstant, creu que es poden “introduir clàusules en la contractació pública com han fet alguns ajuntaments”. Així, les empreses que “s’emporten part del pastís” no podrien tenir seus en paradisos fiscals.

 

La “Reforma” fiscal de Junqueras

Una de les mesures “estrella” del Govern és l’impost a les begudes ensucrades. Pilar Flamenco, contable i membre de la comissió d’economia de Podem Catalunya, considera que és “un impost bàsicament recaudatori (a més, amb un impacte baix) però poc efectiu pel seu objectiu: combatre l’obesitat infantil o la diabetes”. Manel Rodríguez, economista, considera que a més “és un impost regressiu com l’IVA perquè afecta més a les butxaques de les classes populars”. Flamenco també critica la modificació de l’impost sobre els pisos buits perquè “deixa fora el primers 350m2 que és un limit massa elevat” i que en cap cas “s’hauria d’aplicar als pisos propietat d’entitats financeres”.

“Són uns pressupostos que no tracten d’acabar amb els greus desequilibris territorials” afirma Manel Rodríguez “només el 0,01% del pressupost es destina a l’administració local”. Posa com a exemple l’impost sobre estades turístiques. Rodríguez defensa que el que es recapta hauria de ser gestionat pels ajuntaments “que són els que fan front als impactes negatius de la massificació turística” tal com reclama Barcelona. Actualment, un 30% hi va a parar i l’altre 70% a un organisme mixt públic-privat que ha de fomentar el turisme sostenible. També creu que l’impost als grans establiments comercials “penalitza l’impacte ambiental dels cotxes privats” que van a les grans superfícies però “no hi ha cap mesura de suport al petit comerç de proximitat o al cooperativisme”.

Un altre impost amb objectius mediambientals és el que grava els productes ràdiotòxics. Ecologistes en acció considera que aquest impost “només és acceptable si va lligat a la no renovació dels permisos”. L’entitat creu que l’impost és el reconeixement “de la perillositat i el risc per les persones que es deriva de la generació d’electricitat nuclear”. Per tant, acceptar una activitat d’aquest tipus a canvi de diners segons Ecologistes en acció “és roí i pervers” perquè és posar preu a la seguretat de la ciutadania.

 

Continua el negoci amb els drets

Aquests comptes de Junts pel Sí, com denuncien la majoria de sindicats i entitats socials, mantenen les privatitzacions dels serveis públics. Catalunya destaca per ser la comunitat de tot l’Estat espanyol amb menys treballadors públics: només un 9,35% treballen a les administracions públiques segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’últim trimestre de 2016.

El model de gestió concertada que va construir CiU històricament continua vigent en els comptes de Junts pel Sí. I segueix privilegiant més al sector privat que al públic. En matèria d’educació es mantenen els concerts educatius, però no s’inverteix res en escoles bressol. Pel que fa a la sanitat, es continua apostant pel concert amb la privada (el que suposa injectar diners públics als centres privats a través de consorcis i fundacions).

Aquest model concertat sembla que no agrada tant a la societat catalana. Segons l’Enquesta del CEO d’abril de 2016, tres de cada quatre ciutadans aposten per desprivatitzar serveis públics com l’aigua, la sanitat i la gestió dels residus. La Generalitat, per contra, ha aprofundit la privatització d’aquests serveis socials durant l’etapa de crisi econòmica i ha permès que el sector privat faci negoci dels drets bàsics de la ciutadania.

El cas del suministrament de l’aigua és un exemple. L’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) va ser privatitzada per l’executiu d’Artur Mas l’any 2012. Anys després, s’ha declarat nul el concurs de privatització que va traspassar la gestió de l’aigua a les empreses Acciona i Agbar per no haver estat públic. Davant això, creixen els intents per remunicipalitar el servei i, segons la plataforma Aigua és Vida, hi ha dotze municipis que ho estan intentant des de 2010.

Hi ha altres partides que la Generalitat destina a butxaques privades, i que fins i tot arriben a ser deficitàries. Es tracta dels 7,5 milions d’euros que aporta al Circuit de Catalunya, del manteniment amb diners públics de sis pistes d’esquí que provoquen dèficits anuals de fins a 8 milions d’euros, o dels 119 milions anuals del lloguer d’edificis a grans empreses privades, gran part patrimoni públic malvenut el 2014 -incloent els 900.000 euros que es paguen a l’Esglèsia pel lloguer d’una seu.

En aquesta aposta per mantenir el model público-privat Junts pel Sí troba els seus aliats: PP i C’s. Amb aquests partits van bolcar una ressolució de llei que proposava eliminar els concerts educatius de les escoles que segreguen per sexes, no ha permès avançar cap a una reforma fiscal progressiva, tampoc regular els preus del lloguer o, entre moltes altres, deixar de fer activitat privada als centres sanitaris públics.

Sergi Cutillas, economista i expert en deute, considera que aquest any “ERC tenia l’oportunitat de demostrar que no comparteix les tesis neoliberals” i disposava de les eines per “revertir les retallades en el curt termini amb la mateixa agressivitat” que CiU les va imposar. En canvi, creu que “ha fet un esforç baix per pujar la despesa social” perquè els 1.170 milions de més “són els diners de més que té disponibles” i no ha entrat en conflicte amb els privilegiats, de la mateixa manera que ho van fer els governs anteriors quan, amb les retallades, “van entrar en conflicte frontal amb els interessos de la majoria.”


Articles relacionats:

Contra els pressupostos “dels 7 segons”

Els pressupostos de l’Estat del Malestar

No és país per a dones

Missió: protegir la concertada

Estudiar a la Universitat: un luxe

“Està en risc la seguretat dels pacients”

“El deute passa per davant de les necessitats de les persones”

 


Aquest artícle està publicat als 40.000 exemplars del monogràfic sobre pressupostos editat per Podem Catalunya. Pots descarregar el PDF fent click a sobre la imatge:

portada

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s