Investigació

Missió: protegir la concertada

gr3

Els pressupostos de 2017 mantenen els concerts amb les escoles que segreguen per sexes i desatenen les necessitats de la pública

L’informe PISA situava el darrer any 2016 a Catalunya per sobre de la mitjana d’Espanya, de la UE i de la OCDE en tots els resultats -tot i que per sota d’altres comunitats espanyoles i països europeus. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va aprofitar l’informe per treure pit del model educatiu i defensar la llei educativa catalana (LEC) desplegada al 2009. Però la pregunta és: si la consellera defensa el rendiment i l’aplicació de la LEC, per què encara no es destina el 6% del PIB a educació en comptes del 2,8% que preveuen els pressupostos de 2017?

Segons la Fundació Bofill, pel que fa a inversió, Catalunya es troba al nivell de països com Perú, Laos o Guatemala. L’educació pública fa temps que no és una prioritat de Govern. El desballestament del sistema educatiu públic va començar fa sis anys de la mà de CiU i encara segueix el seu curs.

El pressupost en educació s’ha reduït un 13,4% entre 2010 i 2015, segons dades del Departament d’Economia i Hisenda, passant de 6.029,8 milions d’euros al 2010 a 5.116,1 milions al 2015. Aquestes constants retallades s’han traduït en tancament d’aules, menys professorat i més precari, menys inversió per alumne i, per tant, més desigualtat en l’accés als centres educatius i més despesa per les famílies.

Els comptes de 2017 deixen de retallar, invertint 385 milions d’euros més respecte l’exercici anterior, però no reverteixen les tisoretades fetes els últims anys ni canvien un model que privilegia la concertada per sobre de la pública. Els sindicats educatius alerten de que, després de set anys de retallades, ha caigut un 13,5% la despesa per alumne i, per tant, aquest any es deixen d’invertir 500 euros per alumne respecte l’any 2010.

 

No hi ha nous mestres des de 2011

El més preocupant d’aquesta davallada pressupostària és que cada any augmenta en milers el número d’escolars mentre s’ha reduït o congelat el número de mestres. Catalunya és l’única comunitat autònoma, juntament amb les Canàries, on no es convoquen noves places docents des de l’any 2011. Per això, els 3.599 nous docents anunciats per Junqueras als pressupostos en realitat són places ja cobertes. Segons dades del sindicat USTEC, els interins i substituts suposen més del 32% del personal educatiu, molt per sobre del 5% del límit que va aprovar el Parlament de Catalunya el juny de 2016.

El Govern de Convergència va decidir retallar molt més sobre l’escola pública que la concertada durant el seu mandat. El sindicat USTEC alerta de que, entre el 2010 i el 2015 els centres públics van perdre el 19,44% del seu pressupost i la concertada només el 4,58%.

 

55 milions de més per la concertada

La tendència de Junts pel Sí continua sent la mateixa: beneficiar la concertada per sobre de la pública. Els pressupostos d’aquest any per educació contemplen un increment de 55 milions d’euros per l’escola concertada, 30 milions més per les escoles de l’Opus Dei que segreguen per sexes i, en canvi, dediquen zero euros a les escoles bressol i no atenen la urgència de manca de professorat i d’equipaments de l’escola pública després d’anys de retallades. “Els centres que segreguen actuen com a frontera de classe i els estem finançant amb diners públics. Això vol dir que una part dels impostos que paguen les classes populars van a finançar unes escoles a les quals després els seus fills no podran accedir”, rahona Jessica Albiach (Podem), portaveu de la Comissió d’Educació al Parlament per CSQEP.

La comunitat educativa, davant aquesta injecció de recursos a la concertada, demana prioritzar la despesa sobre l’educació pública per garantir la seva qualitat. Amb aquest objectiu, reclamen contractar 6.000 docents nous (dels 11.850 que caldrien per arribar als nivells previs a la crisi), reduir les hores lectives del professorat per atendre millor les necessitats dels alumnes, aconseguir les substitucions des del primer dia i, entre altres, la reducció de ràtios de les aules per evitar el tancament de més centres públics.

Tot això, explica el portaveu de la USTEC, Ramon Font, costaria 142 milions d’euros, “molt per sota dels 9.000 milions que suposaria arribar al 6% del PIB que marca la LEC”. “Si no ens ho accepten és pura ideologia neoliberal. Les nostres reivindicacions són per 3.500 centres de Catalunya mentre el Govern dóna 30 milions per 16 escoles d’elit que fan segregació”, sentencia.


Articles relacionats:

Contra els pressupostos “dels 7 segons”

Els pressupostos de l’Estat del Malestar

Junts pel Sí blinda els privilegis

No és país per a dones

Missió: protegir la concertada

Estudiar a la Universitat: un luxe

“Està en risc la seguretat dels pacients”

“El deute passa per davant de les necessitats de les persones”

 


Aquest artícle està publicat als 40.000 exemplars del monogràfic sobre pressupostos editat per Podem Catalunya. Pots descarregar el PDF fent click a sobre la imatge:

portada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s