Investigació

De baix a dalt, en comú, sí podem!

Al llarg dels últims mesos Podem Catalunya i una sèrie de partits i persones de diversa procedència estem treballant en la possibilitat de crear un “nou subjecte polític”, una eina que faci realitat allò que tanta gent pensa i comenta als carrers, als bars i a les sobretaules de diumenge: “A veure si aquests d’esquerres deixen de barallar-se i per fi s’uneixen i lluiten junts pels drets de la gent”. Les organitzacions que estem treballant per fer realitat aquesta unió no hem de perdre mai de vista aquesta reflexió. I en això estem: Podem s’hi ha compromès, de baix a dalt, amb transparència i voluntat de canvi.

No hi ha dubte, som organitzacions i formacions que tenim coses en comú molt importants: tenim en comú que creiem que la salut no ha de dependre dels diners que tinguis, que l’educació ha de ser pública i accessible a tothom, alliberadora, científica, i que obri portes i finestres a la gent més jove, o que és intolerable que tinguem un sistema fiscal fet a mida de les multinacionals. Tenint en compte que compartim qüestions tan importants, és imprescindible trobar la manera de treballar colze a colze. Per això des de Podem Catalunya ens hem compromès a fer realitat una eina política que ho permeti.

És un procés complex. No cal amagar-ho. Assemblees territorials, negociacions i transaccions de documents, estructures organitzatives, direccions, consells, codis ètics… Les diverses organitzacions que participem en aquest procés hem treballat molt en aquestes qüestions i segurament al llarg de les properes setmanes en seguirem parlant. I quan passem massa dies parlant d’aquestes coses ens hauríem de preguntar: li preocupa a la gent que passa fred per no tenir prou recursos per pagar el rebut de la llum com conformem els òrgans del “nou subjecte polític”? L’interessa a una persona que porta 2 anys esperant una intervenció quirúrgica el mecanisme de funcionament de les nostres assemblees? L’interessa tot això als joves agricultors de Lleida que pateixen l’impacte de l’entrada dels fons voltor al camp?  Té algun sentit parlar de tot això per una persona que està a l’atur des de fa 4 anys o, senzillament, per a una persona que està farta que la política sigui un joc que no té res a veure amb les seves preocupacions? “Deixeu-vos de parlar de les vostres coses i parleu d’allò que importa a la gent”, ens poden dir.

Doncs bé, encara que potser sembli que totes aquestes coses no tenen res a veure amb  la pobresa energètica, ni amb l’atur o la corrupció, parlar de com es construeix un partit, de com es dirigeix o de la veu que ha de tenir la gent és fonamental per assegurar que la lluita contra la pobresa energètica no acaba en mans d’Endesa, que el càlcul de les pensions no ens el fa ESADE o que el model sanitari que defensem ens l’acabi dissenyant La Caixa o la Unió Catalana d’Hospitals.

Fa uns dies, una activista i lluitadora antifranquista em deia: “Necessitem recuperar la política com a ànima de la democràcia, necessitem una política basada en una veritable cultura democràtica, on el poder no sigui la fi, sinó que estigui oberta al pensar i sentir de la gent, que trenqui la perversa dinàmica del pensament únic i els falsos líders construïts a dit (…) L’esquerra no podrà avançar si a la seva praxis incorporem comportaments que formen part de la dreta perquè la cultura democràtica és la cultura de la responsabilitat, el civisme, del deure i de la transparència, on les formes han de ser tingudes molt en compte (…) No únicament cal que es facin coses, sinó que és necessari que les coses es facin bé, amb sentit ètic i molta responsabilitat perquè resultin beneficioses per a les persones, però també per al conjunt de la humanitat”. I afegia al final: “La casa de l’amo no es desmunta només amb les eines de l’amo”.

 

Sens dubte aquests elements són fonamentals per lluitar amb eficàcia per assolir tots aquells objectius que, malgrat la nostra diversitat, compartim. Per això, en aquest procés de construcció, Podem Catalunya intenta aportar elements que creiem que asseguren que el projecte col·lectiu sigui realment útil. Per lluitar contra la pobresa energètica, contra l’atur, contra les llistes d’espera o contra una Unió Europea que castiga les classes treballadores. Uns elements amb els quals, al llarg dels últims 3 anys, la nostra organització ha estat capaç de provocar un dels terratrèmols més grans que hagi patit el mapa polític a les últimes dècades. Uns elements que volen donar resposta a les demandes que els últims anys han canviat la nostra societat.

Després d’anys de fracàs de polítiques i de formes de fer política, al 2011 la ciutadania va sortir al carrer a dir “no ens representen”. I ho va dir a tothom: a forces d’esquerra, a forces de dreta i a forces indefinides. El problema que es va expressar a les places no era una qüestió concreta sobre la política sanitària o sobre la política energètica. Era una impugnació de fons al sistema de representació política incapaç de donar resposta a les persones. “No som mercaderies en mans de polítics i banquers”, es clamava. A partir de llavors va explotar un enorme esperit d’autoorganització que va canviar la nostra societat: la PAH, els mitjans de comunicació lliures, les marees i tota una sèrie d’espais de lluita on les persones, sense tuteles, tenien l’última paraula. Aquesta experiència no la podem guardar en un calaix.

Per això, i a la llum d’aquest aprenentatge, des de Podem hem intentat aplicar a la forma de funcionar dels partits polítics algunes qüestions que ens han de permetre no tornar a caure en els mateixos errors que es van denunciar a les places. No podem permetre que, per enèsima vegada, les bones intencions expressades en discursos és quedin en això, discursos. És veritat que les formes de la política electoral, la política de les institucions i els condicionants mediàtics imposen límits enormes. Però no hem vingut a acceptar aquests límits. Tenim el deure de desafiar-los i, de moment, hi ha dues coses que al llarg d’aquests tres anys d’existència hem posat en pràctica per mantenir a ratlla les forces que intenten dir-nos, una vegada més, que “això és el que hi ha”, que “les places eren molt boniques però aquest és el món real”.

En primer lloc, és imprescindible ser absolutament radicals en el paper que juguen les persones que fan política. La política no és una professió. Limitació de sou, de càrrecs i mandats no són qüestions cosmètiques. Asseguren que els objectius individuals mai s’imposin als objectius col·lectius. En segon lloc, és imprescindible crear mecanismes i estructures que permetin la màxima participació de la gent. Els documents aprovats a Vistalegre II ho defineixen amb total claredat: “Només els partits del vell règim tenen por de donar la veu a la ciutadania”. Sens dubte una part important del “no ens representen” tenia la seva arrel en unes estructures de partit que, més enllà de les idees que defensessin, s’havien convertit en espais de mercadeig de poder on un petit grup de persones definia les estratègies d’esquenes a la gent. És imprescindible dinamitar aquestes parets i aquests despatxos. I això només es pot fer cercant eines que permetin que sigui la gent la que marqui el camí als “dirigents”. Per això des de Podem, des de fa 3 anys, treballem per fer realitat aquesta necessitat. I la gent respon quan sap que la seva paraula és important: a l’últim Vistalegre més de 150.000 persones (15.000 a Catalunya) van prendre importants decisions estratègiques que marcaran el futur polític del nostre país.

Aquest és el camí i per aquí hem de seguir avançant, també en aquest procés de construcció del “nou subjecte polític”. És imprescindible mantenir amarrades a la gent les eines polítiques que construïm perquè no som millors que ningú i ja s’ha demostrat prou: o les decisions les prenem col·lectivament o ens equivocarem. Per més bons desitjos que compartim.

Acabo. Fa uns dies un diari català “informava” que Podem Catalunya “vol controlar els Comuns”. Bé, un altre dia podem parlar de la premsa, però és curiós perquè la cosa és bastant diferent. El document polític-organitzatiu de Podem Catalunya diu: “cal apostar per la participació oberta, amb l’objectiu d’empoderar la Catalunya popular i treballadora (…) i cal escapar de fórmules de pactes entre cúpules i afavorir la participació ciutadana”.

En aquest procés Podem Catalunya no mourà un dit per una quota, per un nom o per un espai de poder. El que sí farem (i d’allà no ens mourem en cap cas) és treballar de baix a dalt, donant tota la força als cercles i als inscrits i inscrites que confien en una nova manera de participar en política, per assegurar que les eines que construïm col·lectivament siguin eines útils per a la gent. Eines on el poder sempre estigui en mans de la gent, on formar cúpules sigui impossible i on el rumb el marquin els drets humans i les persones que vulguin un futur millor per a elles i els que han de venir.

Té alguna cosa a veure tot això amb el patiment que causa la pobresa energètica? Té interès tot això per a algú que porta 4 anys a l’atur? És important això per a qui espera i mor a les llistes d’espera? Jo crec que sí. Si de veritat volem canviar aquestes realitats intolerables hem de tenir les millors eines. I les millors eines només les pot construir la gent. Aquest és el compromís de Podem amb la gent de Podem però, sobretot, amb tota la gent que vol ser protagonista de la política.

2 thoughts on “De baix a dalt, en comú, sí podem!”

  1. S’hauria de deixar clar i descartar que la confluència “no és per fer el psuc del segle XXI”. O és de baix a dalt… o és de dalt abaix (totalitarisme d’esquerra).

    J·B

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s