Intervencions

Intervenció Síndic de Greuges

Posted on Updated on

El passat 14 de març el Síndic de Greuges va presentar el seu informe 2015. Un treball enorme (més de 300 pàginas), amb molta informació i documentació. Després de la presentació del treball a la Comissió de la Sindicatura de Greuges, els grups vam intervenir per valorar el treball. A continuació us deixo la meva intervenció:


 

Per llegir l’informe complet del Síndic feu click aquí.

Per veure totes les intervencions, feu click aquí.

Per llegir tota la sessió completa en PDF, feu click aquí.

Pla de Treball Anticorrupció

Posted on Updated on

L’1 de març es va posar en marxa la Comissió Anticorrupció (per se rigurosos, el títol correcte és “Comissió d’Estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica”.

Fent click aquí podeu veure els vídeos de tota la sessió.

 

Aquí, les meves intervencions: , ,

 

Dues situacions que cal conèixer

Posted on Updated on

El 25 de febrer va tenir lloc la segona sessió de la Comissió de Salut on els diputats vam escoltar dues compareixences molt i molt punyents.

La primera la “Compareixença de representants de l’Associació de Víctimes de la Talidomida davant la Comissió de Salut per a exposar llur situació”.

Fent click aquí podeu veure la compareixená completa en vídeo.

Fent click aquí podeu veure la meva intervenció en vídeo.

La segona la “Compareixença de representants de l’entitat Reto todos unidos – Afectados de ELA y familiares davant la Comissió de Salut per a informar sobre els recursos disponibles i la situació dels afectats per esclerosi lateral amiotròfica”

Fent click aquí podeu veure la compareixeça completa en vídeo.

Fent click aquí podeu veure la meva intervenció en vídeo.

“Els professionals que s’han deixat la pell són meravellosos, però el model sanitari és un desastre”

Posted on Updated on

Hola! Us deixo la intervenció de l’Àngels i meva davant el conseller de Salut Antoni Comín:

Després, he tingut un petit intercanvi d’impressions amb Montserrat Candini, de Convergència:

http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/compartir-diferit/index.html?p_cp1=7611271&p_cp2=7611739

A continuació, l’Àngels intervé en réplica:

http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/compartir-diferit/index.html?p_cp1=7611271&p_cp2=7611771


Aquí podeu veure la seqüència completa del debat.

Aquí podeu veure la transcripció completa en PDF de tota la sessió.


 

Aquí, la nota de premsa enviada per CSQP. Espero que us sigui útil!:

El diputat de Catalunya Sí Que es Pot demana al Conseller Comín que acabi amb “l’opacitat i la corrupció sistèmica” del model català de salut

El diputat de Catalunya Sí Que es Pot i portaveu a la Comissió de Salut del Parlament, Albano-Dante Fachin, ha retret avui al Conseller de Salut que defineixi el model sanitari català com a “meravellós” quan per Fachin, “el model és un desastre”. “Els professionals que s’han deixat la pell són meravellosos, però el model és un desastre”, ha assegurat el diputat, que instat al nou conseller a que “miri amb lupa el passat”, perquè “si avui estem com estem és perquè en el passat s’han comès gravíssims errors”.  Uns erros que segons Fachin venen de “30 anys” enrere, i que es materialitzen avui en “opacitat estructural que avui continua plenament vigent”, una “corrupció sistèmica que no és una qüestió d’algun dolent que passa per allà, i un consens “basat en la sociovergència que ja no s’aguanta”. “Hem de recuperar la confiança i l’orgull en el nostre sistema sanitari”, ha assegurat.

El diputat de la confluència d’esquerres ha desitjat “molts encerts” al nou Conseller, però li ha advertit que com a oposició “vigilarem que vostè encerti, i denunciarem quan no l’encerti”. En aquest sentit, ha instat a Comín a “començar ja” a treballar, perquè segons Fachin “no podem permetre’ns 100 dies de gràcia”, posant d’exemple d’aquesta urgència els membres de la Marea Blanca que avui es manifestaven a la porta del Parlament. “Tenim problemes molt greus: les llistes d’espera, les condicions dels professionals i la corrupció”, ha sentenciat el diputat, assegurant que “les conselleries han mirat cap a un altre costat”, i que han instat a no fer “alarmisme” quan algú denunciava aquests problemes. “El que és alarmant és que es digui que el model és meravellós quan la gent veu les llistes d’espera, veu els professionals al límit i veu que la corrupció és endèmica”, ha conclòs.

“Imagino que el conseller s’ha llegit els informes de la sindicatura”, ha qüestionat Fachin, explicant que en un dels informes del Consorci del Maresme – La Selva apareixen “serveis sense convenis, milions d’euros adjudicats sense contracte, licitacions a mida, pagaments sense documentació, estudis fantasma o sobresous injustificats”. “Aquest informe no és de fa 5 anys, està fet ara, i n’hi ha molts més”, ha etzibat, demanant a Comín que truqués “aquesta mateixa tarda a tots els hospitals on es contravé la llei”, demanant que s’arreglessin les situacions irregulars “en 30 dies” o els seus gerents serien “cessats”.

Àngels Martínez retreu Comín que parli poc de la “malaltia social” de la violència de gènere

A la comissió també ha intervingut la diputada de Catalunya Sí Que es Pot Àngels Martínez Castells, que ha afirmat que al discurs del conseller li ha mancat parlar de violència de gènere. “Amb les crisis s’incrementa, i és una malaltia social importantíssima”, ha manifestat Martínez, declarant que amb “les primeres atencions que desapareixen són les que van més dedicades a les dones, aquí els primers serveis que es van tancar van ser els d’atenció reproductiva i socioafectiva”. Sobre llistes d’espera, la diputada ha “negat la major” al conseller, i ha qüestionat que aquests hagin de ser “consubstancials al sistema públic”. “Una llista d’espera excessiva és una mala praxi mèdica”, ha conclòs.

“Senyor Romeva: amb TTIP no hi ha estat possible”

Posted on Updated on

La primera sessió de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament es va iniciar amb la compareixença del nou conseller, Raül Romeva. Jo li vaig comentar això sobre el TTIP:

Aquí podeu veure la sessió completa.

Gràcies per aquests 150 segons

Posted on Updated on

Captura

Avui he fet la meva primera intervenció al Parlament. Han estat només dos minuts i mig però per a mi tenen un enorme valor simbòlic. Us explico.

Fa prop de quatre anys, des de l’habitació de planxar de casa nostra, la Marta Sibina i jo vam començar a preguntar-nos coses sobre el funcionament de l’hospital del nostre poble, Blanes: qui controla com es gasten els diners? Quant cobra la gerent? Què són les “despeses vàries” que surten al pressupost? Per què hi ha moltes factures inexplicables? De totes aquestes preguntes vam treure dues conclusions: la primera va ser que davant les preguntes, els responsables de gestionar la nostra sanitat, callaven. La segona cosa que vam aprendre: que això no només passava l’hospital de Blanes i que el silenci davant les preguntes era una forma de govern. Una forma de govern allunyada de la llum i dels taquígrafs que havia servit per a què els diners de tots anessin a parar a les butxaques d’uns pocs, moltes vegades de manera il·legal.

Davant una situació tan greu vam decidir que no pararíem de preguntar. Des de la mateixa habitació de planxar vam fer vídeos a Youtube, vam escriure articles, vam denunciar els negocis bruts de grans empresaris i vam descobrir casos de corrupció escandalosos. Fins i tot vam escriure un llibre que portava per títol una pregunta: “Artur Mas: on són els meus diners?”.  Això no va agradar als que s’havien acostumat a fer i desfer d’esquenes a la ciutadania i van intentar fer-nos callar: primer van intentar fer desaparèixer els nostres articles, després van amenaçar amb denúncies i finalment ens van portar a la banqueta dels acusats. (Podeu llegir un resum d’aquesta història aquí).

Però justament en aquest moment va passar una cosa meravellosa. Davant les amenaces dels que estaven acostumats al silenci, milers de persones van decidir que elles tampoc callarien i ens van fer costat. Ens van fer costat per fer front a les amenaces, ens van fer costat a la porta del jutjats (vídeo que encara m’emociona), ens van fer costat per finançar la investigació i ens van fer costat perquè poguéssim explicar allò que tanta gent volia mantenir ocult. Va ser gràcies a aquest recolzament i a aquest treball en equip de moltíssimes persones que vam poder fer arribar les nostres preguntes i les de molta gent a milions de lectors arreu de Catalunya.

Després va arribar Podem i jo vaig pensar que aquesta podia ser una eina per seguir fent feina, per seguir preguntant i per seguir lluitant per una sanitat pública i democràtica sense silencis i sense racons foscos. I m’hi vaig apuntar. Després van venir primàries, llistes, campanyes i eleccions i el 27S em vaig convertir en diputat del Parlament de Catalunya.

Avui, per primer cop, el Govern s’ha sotmès a una sessió de control i he tingut l’oportunitat de fer una pregunta a un conseller de sanitat. Al Parlament tot està molt pautat i els temps són molt rígids. Però els 2 minuts i mig que he tingut per preguntar al conseller Antoni Comin han estat per a mi un  moment molt especial. Mentre feia la pregunta (la podeu veure més avall) no podia evitar recordar el llarg camí que m’ha portat a estar en aquesta situació: jo allà preguntant i un conseller obligat a respondre. No vaig poder evitar pensar en què si tenia l’oportunitat d’estar allà preguntant era perquè molta, molta gent ens havíem trobat, ens havíem fet costat en moments difícils i ens havíem organitzat per trencar el silenci que tant ho podreix tot. He pensat en tota la gent de Podem, que ha confiat en mi, que ha treballat per fer campanyes, per organitzar-se i per fer possible estar allà. Però en general, he pensat en tota aquella gent que, independentment de les seves orientacions polítiques, van estar al nostre costat units per un punt d’unió clar i irrenunciable: el temps del silenci ja ha passat. El temps de mirar impotents com fan i desfan sense escoltar ja ha passat.

Per això, avui, quan he fet la pregunta al conseller, quan he tingut aquests diminuts dos minuts, no he pogut evitar emocionar-me. Sóc conscient que els avenços (en salut i en qualsevol altre dret) no vindran del que podem fer alguns diputats al Parlament. Sóc conscient que la lluita és ciutadana, col·laborativa i de carrer. Però malgrat això avui, en aquests 150 segons perduts en un oceà de paraules buides i marcats pels nervis de l’orador principiant, m’han semblat alguna cosa més que 150 segons. A tots els que els heu fet possible, moltes gràcies. Us prometo que faré servir cada segon allà per lluitar per una sanitat pública de qualitat, universal i lliure de corrupció, sigui aquesta il·legal o legalitzada…

 

PostScriptum:

La pregunta que li he fet al conseller Antoni Comin està feta en dues parts. En aquest vídeo es poden veure totes dues juntes:

Fent click aquí podeu veure la resposta del conseller. Sobre aquesta resposta caldrà seguir treballant. El Conseller ha volgut tranquil·litzar-nos dient que només es tracta “d’hospitals públics i sense ànim de lucre”. No ens tranquil·litza. El Palau de la Música era sense ànim de lucre… Seguim.


Si l’article us ha semblat interessant, ajudeu-me a difondre’l!!!

Si voleu anar seguint tot el que fem al Parlament em podeu seguir a Twitter: @albanodante76

També envio cosetes per Telegram: https://telegram.me/AlbanoDante 🙂